Mis cosas

2011-01-07T12:19:00.002+01:00

1/1/11

Una data molt especial

BON ANY!

Proposta lectora

2010-08-10T15:57:00.004+02:00

Irina i Lawrence és una parella d'americans que viuen a Londres. Ella il·lustradora i ell un expert en relacions internacionals. Ramsey i Jude és un matrimoni britànic. Ell, jugador de snooker i ella editora.
Les dues parelles es troben cada any per celebrar l'aniversari del jugador, fins que un any Ramsey i Jude es divorcien. Arriba el dia de l'aniversari i Lawrence, que es troba a Sarajevo, li demana a la seva parella que sopi amb el seu amic per no deixar-lo sol el dia tan.."particular".
Irina, gens partidària d'aquest sopar que li canviarà la vida, accedeix finalment.

Quines coses passarien si durant el transcurs d'aquest sopar la realitat i la vida dels personatges es veiés modificada?

A l'estil de la pel·lícula: "Dos vidas en un instante", el llibre es submergeix en dos possibles realitats: què passaria si L'irina s'hagués mantingut fidel a la seva parella o si de la nit al dia tirés per la borda 9 anys de relació per un impuls.

Alguna vegada a la vostra vida us heu trobat formulant-vos la pregunta: .....i si....?

El que tenen les platges...

2010-08-08T22:43:00.003+02:00

Hi ha platges que deixen veure gent guapa..
D'aquella que per molta marinada no es despentinen mai i on la vestimenta sembla treta d'una passarela del Toni Miró. Diga-li: Sant Salvador, Torre Valentina, Calella, Palamós, l'Escala...

D'altres, com la d'on jo estiuejo...pots arribar a sentir a cau d'orella:

-Joé...un día d'estos me voy a caÉ pó las escaleras pata pÁ vajo...

En aquesta vida...tot es qüestió de calers.

Me indignan algunas cosas

2010-08-07T13:43:00.003+02:00

1- Que todos los catalanes paguemos los cartelitos (temporales) amarillos de la Ap7....Para que no se pierdan....eh? TODO RECTO SEÑORES!!!
Por cierto, no olvide taparse las piernas y brazos, así como cubrirse el pelo cuando visite "sus" países.

2- Que las señoras llamadas Michelle y casadas con un presidente dispongan a su antojo de la Península. Por supuesto, que no falten detalles...cerrar una playa para el bañito de la niña...acordonar mil calles para que puedan degustar helados provinciales.....

A veces, odio el funcionamiento del mundo.....

Ya puestos.... A que sería buena idea establecer tres zonas en cada playa?: nudista, infantil y zona SIN niños....

Ahí lo dejo

Lo barato sale caro...un relato a lo Marian Keyes

2010-08-06T21:09:00.005+02:00

Ryanair. Vol d'anada i tornada: Girona-Lutton-Girona.

L'anada...passable. Tipus vagó indi de 3a.

La punyetera hostessa, (ai, tripulant de cavina(pffff) que NO CALLA!!!Que si dutty free, que si ryanlotto, que si ryanair-gifts...que si.....i jo, intentant dormir. Un punyetero anunci més....UN DE SOL!!! i l'hi estampo el micro a la boca.

Tornada:

Agafo el tren a King Cross per anar a l'aeroport. La xurri de l'estació em diu que a i 36 surt el tren. Són i 29. La molt capulla em diu: platform 2.quickly girl...Joder, m'estressa, començo a còrrer, veig el tren a l'andana i que faig? salto dins. Es tanquen les portes, miro al meu voltant amb expressió triomfal de: mireu que guai!Sóc guiri i sé anar pel món. Miro el rellotge: i 31. Altaveus: next train to lutton airport, platform 2. MERDAMERDAMERDAMERDA!!!!! Miro al meu voltant amb un somriure nerviós. A veure si algú em veu cara de bona nena i m'ajuda....excuse meee....this train goes to lutton airport?...Gentilessa anglesa: pujada d'hombros i: I don't know.....

I DON'T KNOW???Lerda asquerosa, estirada británica??? ves a barcelona, ves...que cuando te vea pedo por Plaza Cataluña vas a saber lo que es la trabanqueta made in catalonia.CAPULLA!

Ok. Anna. Relax. Respira i pensa.

-A la próxima parada, baixes, preguntes, i si has de donar la volta i tornar a començar, doncs ho fas.

-Però es que vaig justa de temps...

-Pots fer alguna cosa més? Doncs relativitza i busca solucions.

-Ok.

-Ok

.....5 minuts....10 minuts.......20 minuts...ai...aiIIII.....30 minuts....uf...ufff.....40 minuts.....ai que em poso a plorar...ai...ai....50 minuts i PARA!!!!!

Em tiro als braços del revisor i em diu: don't worry. Next train goes to Lutton Airport....

- ok...ok...

SURE?????!!!!!!!!!!!!!!!!!

- (mmmm....in english: mira chata....me entiendes?trabajo aquí, vivo aquí, me vas a decir tu si sure, sure?

Ok, again. Arribo a l'aeroport. Súperjusta de temps. Passo el control que sembla més el pas fronterís de Berlín que una altre cosa.Corro al WC que amb els nervis...ja no aguanto més. Sento pels altaveus: last call!!!!!! quin vol? EL MEU!!! Vaig a la porta 2. Arribo. Cara de gilipollas. Goes to 9. Corre per tot l'aeroport sentint la veu histérica d'alguna que... menys- mal- que- no- la-tinc- aprop!!! i em començo a asfixiar. Per un segon abandono la carrera, intento respirar, intento no plorar sabent que estic a punt de perdre el vol....però.....ARRIBO!!!!
Tothom arriba amb el fetge a la boca, cagant-se en tot...ens fan esperar 30' i ens diuen que per la vaga dels putos controladors aeris gavatxosdemerda, el meu vol no surt i el primer que tenen és el dilluns. DILLUNS!!!! I estem a dimecres!!!
I si vull tornar abans que mi posi fulles.
It's no my problem, It's no my problem....
Ara si...m'ho mereixo: snif...snif....buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Torna a londres. Sense ni un &, tots invertits en sales. El tiquet del bus (passo de tornar en tren) només es pot pagar en metàl·lic....Trobo un català....Fent solidaritat nacional em paga el bitllet..1.30h parlant amb ell...Al principi molt agraïda....mica en mica es va perfilant: resulta ser un yogui man, que vé de fer un curs d'acupuntura. Amb tota la family a Figueres. Les seves filles marxen l'endemà i ja no les podria veure: que em deixes el mòbil??? Es clar...que li havia de dir...no??' Ell parlant i parlant...i jo: JODER!JA PODRIES SER MÉS ESCUET???QUE PAGO JOOOOOOOOOOO...Me'l miro amb cara de: xato....què?...penja!
M'ofereix essència de romaní, que calma els nervis....no ...no... no cal....i ja ho tenim: el vaticà sentat al meu costat. NO-M'AGRADA-L'OLOR-D'ESGLÈSIA!!!Em mareja!!!!
Em diu que té una masia per fer turisme rural i em dóna el nom. Intento escriure'l al mb explicant-li que jo acabo d'arribar de colònies i que ens agradaria buscar un lloc per anar de colònies només els adults...
....Tú?- Mirant-me de dalt a baix i de baix a dalt- de colònies???
Ok... paso de guardar el contacte.
Arribo al centre. Treu pasta d'un caixer per pagar el cohetani. Bufetada de comissió. Ja no vé d'aquí. Obro la maleta per canviar-me les sabatetes per unes bambes mentre acabem de parlar... i la meva maleta explota en un festival de colors: groc dels mil tàmpax, verds de les compreses angleses i vermells dels salva slip. Flipant. Crec que encara es deu encomanar a buda preguntant-se del festival cromàtic.
(Explicació: se'm va adelantar 2 setmanes????????/Vaig haver d'atracar l'stand femení de Tesco????)
Torna a casa la meva cosina. 1 hora de metro.
La meva cosina en una festa infantil i sense bateria al mb.
Arribo a l'estació de Bounds green a les 10.30 de la nit, havent sortit a les 3 de casa seva. Em foto la patejada del segle amb la maleta de nit, amb els nervis que porto, plorant, sentint-me abandonada i sola i pensant que l'únic que em falta és que m'atraquin i em violin. Arribo i m'assento a les escales fins que arriba ella i apa, posa't a buscar vol.
Em gasto la pasta en un vol de tornada amb la swiss via Zurich de 6 hores. Pasta gansa. Quiere seguro? si!!!!si!!! tots!!!Vol amb companyia seriosa i aeroport de primera....

Amb la meva economia desestabilitazada per tot l'estiu i amb un futimé de sabates a la maleta, esgotada, vai a dormir.
Sant tornemi. Cap a Heathrow. Gent civilitzada, educada...moltes botiguetes...que guai els aeroports normals.....!!!M'embatumo de tots els productes de la Praire, em maquillo, em perfumo....respiro...
Embarco. Tot correcte. Perfumada i maquillada per gentilessa de heathrow, respiro i m'imagino l'arribada tirant-me als seus braços..Sóc la única friki catalana que des de Londres se'n va a Zurich. Tot ple d'homes de negocis, mirant-me: I aquesta????
1.30 després, el senyor pilot diu que ens enlairem i que per culpa la puta pluja de la puta illa britnica dels collons portem aquesta puta hora i mitja de retard. El meu puto vol, de Zurich sortia en 15 minuts. Us penseu que puc arribar en un cony de vol de 1.15h?
Tot el viatge, mig plorant...i la swiss: que si una xocolatina, que si el sopar, que si posen just for laughts per la tele....TOT TAAAANT IRREALLLL!!!!
Mentre anava pensant...quan arribi que faig??? foto el numeret de estoyhastalasnaricesquemetoquenlosquenosuena y mequierovolveracasa, cridant.....o plorant: necessito tornar a casa meva perquè m'estan esperant...porto dos nits....buaaaaa...
Arribo a Zurich, m'adjunto a dos noies que també havien d'anar a Barcelona i que em solucionen tot el blablabla de parlar amb anglès: NO-PUC-MÉS!

Els de Swiss em planten un bitllet nou, un val per dormir al Hilton i un bono per sopar i un altre per esmorzar. El bus m'està esperant a la sortida de l'aeroport. Les english girls parlant a tantes revolucions per minuts que em dedico a somriure i assentir....
Arribo al Hilton. OHHH!! mala suerte. en un Inglés con acento Suizo...y con mi inglés a la catalonia...:

- el hotel está lleno y sólo tenemos habitaciones en la planta executive-

Perdonaporlapedazosuiteenelculodelmundo?????

- Ok, tiro la maleta sobre el llit, canalitzo la meva pena en el menjar rotllo bulímica (nunca se sabe que MÁS me puede pasar en el camino) Arriben les angleses. Em canvien de taula sense preguntar. Ens posem en una taula totes i jo que estic d'esforçar-me per parlar angles i dels anglesos en general, fins als nassos... I va i me preguntan:

- Qué es lo mejor para visitar en bcn. Ala, a pensar. sitios, paseos, plazas....

- No, no....sutton it's nice?

- Perdón?

- Sutton, Jamboree??? What else..??

Incultas de los cojones no se han leído nada y no saben donde coño van. No saben ni que parlem català....

Estic a punt d'enviar-les al poble espanyol. Però sóc bona persona......

M'en vai a numi i a les 5 i 15 ja estic a l'aeroport per passar tots els controls i posar-me davant la porta d'embarcament abans que arribi l'avió...mai se sap.....igual em prohibeixen volar per no haver comprat un maxi paquet de Toblerone.....
Subo al avión rezando un padre nuestro continuado, rollo hare cristna..El avión sale de suiza.....sigo rezando para que el avión no se caiga. Aterrizamos en barcelona- cierro los ojos y pienso: ja está, aquí es quando me la pego-

Aterriza.

Llego sana y salva. Con un mal tiempo (para qué, sol, no?),...beso el suelo barcelonés mejor que el papa.....

Me tiro a sus brazos.

Por fin!!! QUE BIEN SE ESTÁ EN CASA, joder!

pd. ...i el meu cotxe a l'aeroport de Girona....

Cinema a la fresca

2010-08-03T14:44:00.004+02:00

En el cas d’aquesta pel·lícula és compleix l’objectiu del cinema d’estiu: passar una estona refrigerada i entretinguda.

Com actor, Justin Bartha, li dona mil voltes a una Catherine Z-Jones totalment inexpressiva, que no transmet absolutament cap emoció i se la veu sobre actuada. No transmet emoció ni quan plora. Sembla que li piqui alguna cosa i no es pugui rascar.

La temàtica, un xic desgastada, de la dona feliçment casada que li canvia la vida quan descobreix la infidelitat del seu marit. Potser el punt fresc del film és la manera d’afrontar aquest divorci, de forma totalment alliberadora i motivant. El divorci en aquest cas és el motiu que impulsa a viure aquesta dona qui, com ella diu, s’havia cansat de portar la mateixa vida cada dia com si fos un hàmster que roda cada dia dins la seva gàbia. Troba pis a Manhattan, té mil cites diferents, se’n va de festa, troba feina d’alt nivell i el noi dels cafès li soluciona el problema dels fills fent-li de cangur. Intent de canviar els rols en una pel·lícula que tot i intentar caure en els prototips masclistes i feministes, hi cau de quatre potes???

El títol: “Mi segunda vez”. Deu ser que Hollywood s’ha pujat al carro de la vida moderna, ha deixat d’escriure contes de fades i ara impera la normalitat dels divorcis, fills mixtes de dos matrimonis anteriors, infidelitats i intent de trobar la felicitat a la segona. Com si fos tan fàcil. Per tant, continuen en la línea de contes de fades, això si, modernitzats.

Tan poc diu la pel·lícula que vaig tenir tot el temps del món per observar els detalls. Bravo per la direcció de vestuari. Diu molt més el guió de vestuari que la pròpia pel·lícula. Al principi ens trobem una protagonista que viu a les afores, dedicada totalment i únicament per a la família i la casa. El seu vestuari reflecteix la comoditat que ha d’imperar per portar els nens a l’escola però sense oblidar cuidar mínimament l’aspecte físic, ja que si el descuides un sol dia seria fàcil caure en la comoditat del xandall, esportives i cabell recollit. Per tant, l’uniforme de la protagonista és un cuidat conjunt de pitillos amb ballarines.

A la segona part trobem una dona totalment dedicada a la feina i com els cànons de NY dicten, sabates dalt nivell, vestits en comtes de pantalons, maquillatge curosament elaborat i melena particularment cuidada.

Finalment, la banda sonora....no la recordo. Per tant, o és escassa o no hi vaig trobar cap cançó que em despertés la curiositat.

Conclusió: buscar una alternativa a gastar-se 8 euros en una sessió de cinema d’estiu.

Shrek?

El final d'una etapa

2010-05-24T10:45:00.003+02:00

Aquesta matinada s'ha acabat. Més que dubtes per resoldre, diríem que les històries s'han tancat...

Sentiments en general són els que han aflorat en aquests dos últims capítols...Potser per la falta de son, potser per la intensitat del moment.....he viscut el final d'una etapa. Una etapa que vaig començar fa molt de temps....I en aquestes 6 temporades quantes coses han passat!!!

Com la sèrie ens ensenya, tot el que comença un dia o altre està predestinat a tenir un final,... i les coses, finalment acaben trobant el seu desenllaç.

LOS PAJAROS....BY PIXAR

2010-04-10T22:12:00.003+02:00

Boníssim....
.....i la reacció dels nens....Divertidíssima!

Curt

Spot calzedonia

2010-03-28T12:40:00.002+02:00

M'encanta la música i m'agrada aquest trailer de vida...vist així, sembla tot fàcil, oi?

Spot

In & Out

2010-03-21T18:47:00.008+01:00

Recordo escenes memorables d'innumerables pelis. I aquesta és una de les més divertides que recordo. Divendres em vaig enrecordar enmig d'una conversa...
Sempre m'ha encantat perquè quan sento aquesta cançó en una discoteca em passa el mateix...perdo el control!
Per recordar... clica aquí

PD. Mona....ni un comentari!!!

Nous uSos de la llengua catalom....

2010-02-27T12:15:00.013+01:00

Badulaque: tipus d'establiment comercial obert les 24 h i que ofereix productes de primera necessitat. Aquest tipus d'establiments habitualment solen ser regentats per immigrants.

Badulaque dels simpsons....badulaque de barri...ves a comprar aigua al badulaque...fixa't!, el badulaque m'ha timat!!

Buidar el pap: Dir tot quant se sap o es té callat.

No puc més! blablablablablablablabla.....

Cardar el camp: Anar-se’n, fugir.

Deuuuu

problema

2010-02-21T11:30:00.004+01:00

L'altre dia vaig preparar els meus alumnes per fer una sessió de càlcul mental. Pels no docents, problemes que has de resoldre amb el coco i sense fer servir les mans. Però alerta, estic a P3...i tal i com indica el curs...JA arribem al 3.

26 nens i nenes asseguts en silenci. (Sí, és possible). Llibreta de notes oberta per avaluar. Full del quinzet (llibreta de càlcul mental) preparat...

- A veure....mmmm...li toca al xx...Estàs preparat?
- Si
- Ok. Si tens un sugus i el teu pare et dóna un altre sugus, quants sugus tindràs?

El nen en qüestió comença a fer les seves cares que indiquen un incipient estat de nerviosisme amb final de plorera.
Respiro molt a fons perquè és un nen que em va fer perdre la paciència el dia 15 de setembre. Amb el to més pacient i carinyós que trobo en el meu registre d'inici de perdre la paciència:

- Recorda, xx...no passa res. Si no ho saps, has de dir: Anna, no ho sé, i ho farem plegats, d'acord? Vinga, tornem-hi:

- Si tens UN sugus i el teu pare et dona UN altre sugus, quants sugus tindràààààss?

El nen qüestionat torna a fer cares que em provoca passar de la paciència al nerviosisme:

- EM VOLS CONTESTAR?????!!!!!!

Plorant:

- Es que el meu papa nomeés em deixa menjar un suguuuuussss....buaaaaa

CAL COMENTARI?

Reflexió

2010-02-21T11:25:00.003+01:00

És veritat, Mona, que hauria d'actualitzar el meu blog...el que passa és que últimament no tinc inspiració...No trobo la ironia al meu voltant. Més aviat, el sarcasme. I m'agrada més escriure des de la ironia que des del sarcasme...
De moment....una anècdota de la meva feina... potser reconverteixi el meu blog en un anecdotari escolar...podria ser caxondo...

Per cert...què fer amb un kilo de pastanagues??? La mama em va comprar 1 kg de pastanagues l'altre dia i estic buscant receptes per internet per cuinar-les. Em sabria molt greu que agafèssin vida pròpia.....
Un matí de diumenge buscant receptes.....
Estic acabada

abrela.....

2010-01-02T21:05:00.004+01:00

Un dels millors anuncis que recordo. Em recorda la meva infantesa....

Spot

Fame...

2010-01-01T17:32:00.002+01:00

Entre una i l'altre...21 anys de diferència.
I enmig... una germana a la meva vida.

Els meus pares em van dir que esperava una germana enmig d'un capítol de la sèrie...
I ara acabo de veure la peli amb ella al costat.

Com passa el temps! I quantes coses passen quan et pares a mirar enrera!!!

Positano

2009-11-15T17:46:00.005+01:00

Hi ha ciutats per perdre's un dia... n'hi ha per perdre's una nit....
Però m'encantaria perdre'm aquí intencionadament uns quants dies...

Per...

Passejar...
Descobrir cada carrer...
Admirar com passa el dia...
Fotografiar els canvis de llum...
Viure noves anècdotes...
Riure i somriure...
Disfrutar del menjar italià...
i enamorar-me, a cada pas, una miqueta més...

EL CAMÍ QUE NO FAIG

2009-11-10T10:36:00.002+01:00

Passejaria amb tu per una vella ciutat desconeguda i m'hi perdria.
Ara em perdo també, sense ni moure'm, i em cansa molt el camí que no faig i la incertesa estulta de les hores.
Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits, transcorre absurdament entre foteses i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's l'ombra del jo tenaç i reptador que ha conviscut amb mi tota la vida.
Potser per això enyoro, melancòlic, poder passejar amb tu per una vella ciutat desconeguda, sense rumb, i perdre'm pels carrers més solitaris.

Miquel Martí i Pol

A l'hivern...tot el monte...està blanc, blanc, blanc, blanc....

2009-10-26T10:57:00.003+01:00

Com punxar a la vall de l'Ingla, trencar el gat i sobreviure en l'intent?

Gràcies a un invent que pot salvar vides: el GPS!!!!

El RACC? només et venen a ajudar si t'has mort, cangrenat o congelat.

Com sempre....un sobreviu gràcies als amics.

2009-10-10T18:15:00.002+02:00

La gent va sortir comentant la peli...
...deien que era bona...
i jo es clar...
només vaig veure el començament...
Vaig pensar que era molt lenta.....
...Em vaig despertar amb el so d'un tret...
...i em vaig tornar a despertar quan van obrir els llums..
El que més ràbia em fa és pagar per això....
SI EL QUE JO VOLIA ERA ANAR A VEURE ÀGORA O LA DEL BRATT PITT...grrr

Reflexions

2009-09-24T21:25:00.005+02:00

Una amiga va reflexionar una vegada sobre el per què sempre ens trobem una fulla d'enciam als carros de la compra. Jo llenço una altre reflexió a l'aire:
Per què nassos el carro/marmotreto de l'Ikea SEMPRE té una roda a la virulé i no hi ha cristo que avançi recte???? Grrr...

Reflexione-m'hi, si us plau....

Uf, uf i UF!

2009-09-20T20:03:00.005+02:00

Estimat diari....

S'acaba l'estiu i la refrigeració del cotxe se m'espatlla. Consulto un tècnic....en el millor dels casos, em diu, serà un manguito. Uns 200 eurus.
- I en el pitjor? Li pregunto...que ja començo a conèixem...
- En el pitjor...el compresor...uns 1000 eurus.
Una setmana després... ja em veieu pagant 1000 eurus... i desesperada de mi, li pregunto:
- Descomtes amb la targeta de la biblioteca? del caprabo? del leroski? del dir? del decathlon?iberiaplus?FCV?del RACC?
- DONCS SI! Mira, gràcies al RACC un descompte de casi 300 eurus. La reparació en total...770 eurus. A que ara no sembla tan cara????

20 de setembre:
Tarda de tempesta. No m'agraden els trons... però estic distreta amb la peli d'Erin Brokovich...que no he vist mai, es clar.
I de sobte: PLAF!!!
LA TELE S'HA MORT!!!
Cal tenir aire acondicionat al cotxe ara que ha arribat el fred de cop i quedar-me sense tele ara que estaré més a casa?
Cal? cal? CAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAL?

Crec que Bridget Jones i jo tenim un "parecido razonable" preocupant....

ALGÚ TÉ UNA TELEEEE????

La fuerza de las palabras

2009-09-14T22:22:00.005+02:00

No siento dolor, tampoco rabia ni odio ni resentimiento. Es curioso porque esos tres sentimientos me han acompañado desde que era un niño...

Borré de mi interior cualquier rastro de humanidad, me convertí en una fiera, perseguí con ansia el poder... Los hombres me temían, las mujeres se metían entre las sábanas de mi cama.

Poder, riqueza, fama. Conseguí todo lo que había deseado y sin embargo me sentía muerto. Sí, estaba muerto. Para darme cuenta bastó sólo una mirada, una mirada que giró mi vida 180 grados. Ella me miró de una forma diferente, vio que dentro de la fiera todavía existía un poquito de humanidad. Ella me trajo de nuevo a la vida, me dio el cariño que siempre había necesitado, fue mi razón para sobrevivir, para dejarlo todo atrás, empezar de nuevo.

Me arrepiento de muchas cosas, pero no cambiaría por nada del mundo un último amanecer al lado de ella.

Si este es el precio que debo de pagar por haberla amado, no hay nada en toda mi vida que me haya salido más barato.

No siento dolor, sólo quiero quedarme así para siempre, en los brazos de....

Sin Tetas no hay Paraíso. Último capítulo.

SETEMBRE

2009-09-11T11:42:00.003+02:00

S'ha acabat l'estiu. Comença un nou curs escolar...i la tardor no trigarà en arribar...
Ara només cal anar seguint i buscar la següent cala on descansar.

Començen les vacançes...

2009-08-03T12:13:00.002+02:00

Començen les vacançes...
Es pot demanar més???

Mujeres desesperadas 1x19

2009-07-19T20:05:00.004+02:00

"La vida es un viaje que es mucho mejor emprender con un acompañante a tu lado, aunque ese acompañante puede ser prácticamente cualquiera: una vecina,el hombre con el que compartes la cama, una madre con buenas intenciones... Sin embargo, a pesar de las buenas intenciones algunos de nosotros perdemos el acompañante por el camino y entonces el viaje se hace insoportable. Está claro que el ser humano está hecho para muchas cosas pero la soledad no es una de ellas"

Veient Mujeres... vaig sentir això i ho vaig apuntar. És veritat......Jaumeee...no sé si prefereixes el silenci a aquesta màxima...però.....el silenci també diu molt. (i no oblidem el fet que no tinc internet i per això estic que em mossego les ungles dels peus).

2009-06-23T10:33:00.002+02:00

No hay ansiedad que adelante acontecimientos deseados, ni impaciencia que haga que el reloj avance más rápido, sino que al contrario, a veces te hace creer que está parado o que anda al revés. Lo cierto es que el momento llega a su momento y lo que tiene que madurar madura o se queda verde....

El Anillo.
Jorge Molist

2009-06-15T15:18:00.000+02:00

Des d'aquí, el meu sincer reconeixement pels guionistes de tant brillant peli. BRUTAL!

2009-06-09T10:11:00.001+02:00

Luna de verano....

mmmm... apetece...

es lo que tiene el barça...

2009-05-28T15:45:00.002+02:00

Os acordais de la peli "abre los ojos"?

Barcelona era ayer una ciudad desierta a las 9 de la noche. Nadie andando. Nadie circulando.

Una pena que semejante fenómeno sólo lo logre un deporte....

2009-03-22T17:06:00.001+01:00

El diablo viste de prada.

Y existe.

Les coses que ens arriben...

2009-03-18T10:25:00.004+01:00

Ahir em va arribar a les mans un calendari que em va cridar molt l'atenció. Cada mes té una dita, unes frases, unes màximes...diga-li com vulguis...però que conviden a reflexionar.

Per començar....

No omplis la vida d'anys,

omple els teus anys de vida.

reflexionem...

2009-02-24T13:37:00.003+01:00

Arriba la caloreta....

L'hivern queda enrera.

Els dies grisos han passat,

el fred marxa...

I per fi,

comença a sortir el sol....

Sortint...

2009-01-28T10:19:00.004+01:00

Això és el que necessito.

Calma, quietud..el vent i el mar.

I deixar-me portar...

Noviembre

2008-11-08T13:25:00.007+01:00

Quisiera que alguien me esperara en algún lugar

El título del libro de Anna Gavaldá resume muy bien una gran máxima de la vida, no?

2008-10-30T15:31:00.000+01:00

Això és la tardor a Sant Cugat

2.45 AM

2008-10-30T02:41:00.003+01:00

Què fer si són les 2.45 de la matinada i no tinc son?
Si podria fer una classe del gym ara mateix? o posar-me a buscar informació per un treball de recerca? o veure una peli?

I pensar que m'haig de llevar a 6.45 no ajuda gaire....

Què es fa en aquests casos???

La música ja sona des de fa 3 hores....

M'hauré de buscar un am@c online de l'altre banda del mon per poder explicar-nos coses...

En fin...Bona nit World

octubre'08

2008-10-04T18:36:00.001+02:00

Tinc la sensació de no acabar de començar mai....

Septiembre'08

2008-09-21T21:51:00.004+02:00

Después de un tiempo,

uno aprende la sutil diferencia

entre sostener una mano

y ancadenar un alma,

y uno aprende que el amor no significa acostarse

y una compañía no significa seguridad

y uno empieza a aprender.....

Que los besos no son contratos

y los regalos no son promesas

y uno empieza a aceptar sus derrotas

con la cabeza alta y los ojos abiertos

y uno aprende a construir

todos sus caminos en el hoy

porque el terreno de mañana

es demasiado inseguro para planes....

y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.

Y después de un tiempo

uno aprende que si es demasiado,

hasta el calorcito del sol quema.

Así que uno planta su propio jardín

y decora su propia alma,

en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que

realmente puede aguantar,

que uno relamente es fuerte,

que uno relamente vale,

y uno aprende y aprende.....

Y con cada día uno aprende.

Jorge Luis Borges

2008-09-16T22:40:00.002+02:00

Señoras, señores...

Han vuelto!!!!

Los hermanos Scofield estan de vuelta en la cuarta temporada de Prision Break...

Y YO YA HE VISTO LOS TRES PRIMEROS!!!!!!!!!

Claustre- setembre'08

2008-09-08T22:13:00.002+02:00

Hem de saber ser ferms en el fons i flexibles en les formes

Quina gran veritat. Apa, a aplicar-la!

Estic tristona

2008-08-26T16:57:00.003+02:00

Quan era petita la meva familia era d'estar molt en colla.
Els estius els passavem a Masnou i sempre compartiem els dies amb una o altre part de la familia.
Passavem dies sencers, que començaven en dinars i acabaven en sopars.
Recordo també, els diumenges, que pujaven uns tiets i feiem torrades de pa de pagès a la llar de foc, amb embotit...
Recordo que parlaven de temes adults que jo no entenia però m'era i gual, m'encantava estar allà asseguda i anar mirant a uns i altres des de la meva prespectiva de la taula.
També recordo els dies que pujaven els tiets. El tio José i la tia Madalena. Aquells dies eren genials...
La meva tia pujava amb un farcell de roba ple de jalar: madalenes, carmels de toffe, palitos de pa.... que jo seguia saltironant fins a la cuina i no parava fins que veia tot el que havia portat. Aleshores se m'obria la boca i sempre em queia alguna llaminadura a esquenes de la meva mare.
Mentres, el meu tiet, anava al garatge amb el meu iaio i partien llenya amb la destral.
Jo em repartia. Quan tenia la boca buida tornava a la cuina i quan la tenia plena, tornava al garaig. Aleshores ja tenia aquesta golafreria.
Eren dies genials i no per convertir un dia qualsevol en un dia extraordinari, sinó perquè estava amb la meva gent...
I crec que això ho estem oblidant...Pensem que per fer feliç un nen es necessari gastar-se un paston, fer trenta mil activitats.....quan jo m'ho passava pipa a casa en les reunions familiars.
Avui, des de la prespectiva, recordo la meva infantesa amb tendresa i amb molt carinyo.
La veritat es que he gaudit i gaudeixo d'una familia sana. Sense rancúnies familiars, ni mals rotllos. Una familia que pertany a anteriors generacions: aquelles que els avis venien de poble i que sense tenir gaire sempre oferien als altres grans dinars i sopars....Sembla que avui haguem de passar factura cada vegada que es fa un dia o sopar...

Pensareu d'on prové aquesta malenconia.... i és que aquesta nit s'ha mort la meva tia Madalena.
I estic tristona.
Me l'estimava molt.
I s'assemblava molt al meu avi. Cada cop que la veia tenia un impacte visual.
I ara, cada vegada més, la meva mare s'assembla més a ella....
I cada dia, a mida que ens fem grans, anem perdent als grans que ens estimaven de petits....

Dijous ens despedirem d'ella, però jo la portaré sempre en aquell racó de la meva infantesa...

2008-07-31T13:03:00.005+02:00

COMENÇEN LES VACANÇES D'AGOST.

ENS VEIEM A LA TORNADA

2008-07-28T13:28:00.006+02:00

SEGUEIXO DE VACANÇES...

A la teva salut!

2008-07-21T14:21:00.005+02:00

ESTOY DE VACACIONES

Y SÓLO PIENSO DEJARME LLEVAR.

Un any més, de colònies

2008-07-20T11:45:00.004+02:00

Acabo de tornar de colònies. I encara estic aterrant. Pels no entessos, quan un marxa de colònies amb l'equip que varem formar ara fa tres anys, ha de saber tot un seguit de coses:
- nosaltres, els adults, vivim unes colònies paral·leles, que solen començar a les 12 de la nit.
- ens montem jocs paral·lels als dels nens.
- Ens disfressem i creem personatges per als nens però a la vegada anem creant mites, com ara la reina i el seu equip de seguretat.
- CreeM històries tan elaborades que quan arribem al desenllaç sempre ens emocionem.
- vivim la festa de l'equador. Cada any més currada i més sorprenent.
- patim l'atac dels piojos (monitors), cada any més elaborada i menys mal intencionada.
- vivim i organizem la nit dels màfies (coordis), superant-nos cada any.
- sorgeixen infinitat de frases, com a conseqüència de les 4 hores de son diàries, brillants i espectaculars que anem arrossegant cada any. I ara, ja formen part de les frases mítiques:...mm.....perdona?/ Visca Catalunya/......mangos?
- els M creem un greatest jit de l'estiu....Jaume...pensa ens fer-te cantautor si algún dia s'erradiquen les taules d'excel....
- els moments de la piscina amb el soco de l'any...
- els aguiluxos
-els xiulets...
- el moment Shakira de la piscina....
- elaborar un recurs per erradicar les mosques de la piscina...
- moment inspeció sanitària...

En fi, mil i una siuacions que després, a la civilització, no es poden explicar, perque no tenen coherència, maduressa i la gent que ens coneix alucinaria si ens poguessin veure per un foradet, sobretot del cercle maranges-colom...
La convivència és tan intensa que podem arribar a entendre les situacions que es donen en el programa GH. Convivim dues setmanes, només dues setmanes, però en aquest temps sorgeixen totes les emocions que es poden arribar a sentir/patir.
I allà hi som, fent-nos costat, fent-nos de germans/es, amics/gues, confidents/pares/mares......
Aii....però quan arriba l'hora de marxar, sents aquella pena de deixar tota la intensitat de les colònies a les vinyes. Però una pena relativa, perquè en unes horetes ens tornem a trobar per sopar i deixem d'asfixiar-nos per un moment. Durant el sopar vomitem tot allò que hem creat a les vinyes i any rera any anem desbancant les altres colònies... ja ja ja... aço, aço, aço...

Ara, doncs, estic en el moment, que la meva familia anomena l'aterrada. Barcelona. On tothom està treballant, tothom està concentrat en la feina que fa, una feina de grans, avorrida, assenyada..
I jo, tan sols fa una setmana, era una nena de colònies.....sense preocupacions (ehem-relatives), entremaliada, gamberra..vestida durant dues setmanes amb la mateixa samarreta....

Dedueixo que no enteneu el conflicte colònies-barcelona, l'aterrada..... us l'explico amb un exemple:
* Estic al banc. La caixa. Tothom blanc, seriós i concentrat amb les seves tasques.
- El següent!! (o sigui jo)
- Bla bla bla...je je je.. bla bla bla... (consultes varies)
- Bla,bla (afirmació seriosa respecte a la meva consulta)
Com a mi em sorprén, sabeu que faig?
Amb les celles aixecades, el cap tort i el dit index dintre el nas, dic:
-PERDONA?????????

A partir d'aquí us podeu imaginar la cara del caixer i les meves explicacions- excuses varies per intntar arreclar la situació....

EN FIN.... FINS L'ANY VINENT FANTASIA. FINS L'ANY VINENT AÇO!

.....plaf!

VISCA CATALUNYA!

2008-06-01T22:47:00.007+02:00

Hi ha una illa a Bacelona on tothom és lliure de ser lliure.
Pots mostrar-te tal com ets i ningú deixarà la seva conversa per mirar-te i analitzar-te.
Però si un dia aixeques el cap i et pares a mirar la gent del Paris, veuràs que hi ha tota una fauna autòctona digna d'estudi:
Hi ha els ocasionals,
Hi ha els que repeteixen estones,
Hi ha els fixes,
Hi ha els de tota la vida,
Hi ha els matiners, i els que encara no han anat a dormir,
Hi ha els que passen camí del permís de cap de setmana.

Hi ha els que arriben de comiat de solter/a,
Hi ha els friks,
Hi ha els cambrers,
....
i també nosaltres.

2008-05-23T23:48:00.003+02:00

SUS AVEIS ENTERAO?
ALMERÍA

Inicio Debate

2008-05-14T19:47:00.003+02:00

Este fin de semana he estado en la Cotê d'Azur y en resumidas cuentas se puede definir como:
- belleza
- glamour
- paisaje
- boulangeires.....
- comida/comida/comida.

Por lo que me formulo la siguiente pregunta:

CÓMO DIABLOS SE LO MONTAN LOS RICACHONES PARA PODER COMER EN LOS MEJORES RESTAURANTES Y MANTENER LA LÍNEA?

EH? EH?

Personalmente, cada fin de semana que estoy fuera gano un par de quilos..

Por favor!!!!! OPINIONES!!!

Cerrado por puentes diversos

2008-05-08T23:24:00.000+02:00

SISTEMA DE SEGURIDAD DE LOS HOTELES

2008-04-27T22:23:00.005+02:00

Nunca os habeis parado a pensar las medidas "ocultas" que tienen los hoteles para evitar que la gente como yo se lleve lo que más le gusta?
Recuerdo un viaje a Tenerife que me encantó un jarrón del pasillo de mi hotel.

Mi estrategia?

Pillarlo al vuelo.
Casi me disloco el hombro. Ahí aprendí que los adornos pueden estar muy bien pegados al mobiliario.

Como esta lámpara de la mesita...en fin...
Al menos lo intenté!

A petición de las lectoras del blog: TOMA ACTUALIZACIÓN

2008-04-22T23:25:00.011+02:00

He acabat amb lost: estic esperant que alguna ànima caritativa pengi l'últim capítol emès el passat dijous.
S'ha acabat Prision Break.
House està de vacançes.
Anatomia ha desaparegut.
Operación Triunfo es un truño desafinado.
Fama lo hacen al mediodía....

Axí que he buscat assessorament i m'han
recomanat incondicionalment aquesta sèrie.
Que no m'agrada? bien.
Que em xifla? Tinc 6 temporades per enganxar-me.

ALGÚ POT EXPLICAR-ME COM POT SER QUE M'ENGANXI D'AQUESTA MANERA???

ÉS TERRIBLE!!!

...

2008-04-18T10:59:00.004+02:00

BLOG DE BAIXA PER MALALTIA FINS NOU AVÍS.
QUAN PUGUI TORNAR A SORTIR AL CARRER I RECUPERI LA CREATIVITAT,
TORNARÉ.
PENA, PENITA, PENA.

BOSC VERTICAL

2008-04-07T17:47:00.005+02:00

Això es diu bosc vertical.
Un lloc que es ven com un espai lúdic on descarregar adrenalina, passar-ho bé amb els amics i fer esport.

Voleu la veritat?
...Un lloc estressant, massa alt (20 metres la mitjana), no descarregues adrenalina, l'acumules.
Pateixes i no fas esport, t'esgotes de la tensió que acumules.
Divertit? Avui, des del record, si!

Dissabte en el moment de tirar-me al buit....mmm.... NO!

Conseqüències? jejeje....no em puc vellugar...snif snif

Pd. M'he adonat que m'he fet gran.
M'ha sorprès una por exagerada al perill. I jo no era així.

- mireu les fotos!!!-

Consejos para los urbanitas que se van "al pueblo" de vaciones

2008-03-24T17:23:00.007+01:00

Azanuy, municipio oscense (Huesca), situado en la comarca de la Litera. Censo: 169 personas (en verano).

A mi me comunicaron que el pueblo, era este pueblo a 250 km de Barcelona y a las 10 de la noche. Así que quiero ayudar a todos aquellos que viven en una ciudad y se vayan a un pueblo de vacaciones.

Consideraciones:
1. El tiempo se para. Los días se alargan y se añaden horas sin parar.
2. El clima es muy diferente. La humedad mediterranea desaparece y te encuentras un clima seco y árido= labios cortados.
3. Cambias la acústica de la ciudad por el silencio, ocasionalmente roto por el sonido de algún gallo.
4. La actividad radica en ir de casa al bar (o centro social), y del bar a casa los demás. Alerta para aquellos que no les gusten las visitas continuadas y sin previo aviso:
En los pueblos no existe el protocolo de avisar antes de ir. Tu casa es la casa de todo el pueblo, a las 11 de la mañana o a las 2 de la madrugada.
5.Dieta: no inidicado para aquellos que sigan algún tipo de dieta. En los pueblos sólo se come, se come y se sigue comiendo. Hay que tener en cuenta que el paso del tiempo es contable por alguna de las tres comidas principales. Después de éstas, existe: el aperitivo, la merienda, el picoteo, y el "resupó". Y encima, el picoteo entre tooooodas estas comidas.
6. El agua y la electricidad son energías.... de lujo!!! El agua del grifo sale directamente de la antártida. Agua caliente? Esto para los hostales.
Electricidad: sólo 120, para el calentador y prou.
Estufa de leña!!!
7- NO HAY COBERTURA EN EL MÓVIL!!!!

Consecuencias positivas/negativas:
1. Te engordas.
2. Te aburres, por lo que te embarga una hiperactividad apática. (incluso arrancar una hierba es necessario para mantenerte activo, o barrer 3 veces al día)
3. Te crispas. No sabes que hacer pero cualquier plan de actividad te sobrepasa y te agobia.
4. Te tiras al turismo. Conducir por carreteras solitarias que como no andes con cuidado, los autóctonos te:
- adelantan
- te hacen luces
- te echan a la cuneta
- o se esperan que te apartes de una carretera donde sólo cabe una vaca.
5. Conoces pueblos insólitos. A cada pueblo esperas encontrar, no sé, un grupo de actividades organizadas esperándote. Pero siempre encuentras los lugareños mirándote de reojo, las abuelas espiándote detrás de las cortinas, y los niños evaluando que gamberrada se acerca más a tu perfil.
6.Todos tus posibles entretenimentos no tienen más que un par de rayitas de batería: Ipods, cámaras, Ordenador....Te tiras a las cartas y al dominó.
8. Y sin notícias de Gurb. Nadie se comunica contigo ni tu te comunicas con nadie. NO HAY COBERTURAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA.

Pero si logras superar todo esto, las relaciones humanas vuelven a tener la importancia de antaño ( o entiendes, por fin, cómo los lugareños tenían tantos hijos)

Disculpen, debo marchar. Tengo que ir al gimnasio. Me espera una clase de spninning, una de aeróbic, unas 150 piscinas y un par de saunas. Mañana me espera el trabajo y debo llegar (des)cansada.

2008-03-20T17:06:00.002+01:00

SSSSSSSSSSSSSSHHHHHHHHHHHHHTTTTTTTTTTTTTT

Creixell-Tarragona-Forn de pa

2008-03-11T23:36:00.002+01:00

El gran problema de la humanidad:
ya no nos fiamos de nadie.

LOST

2008-03-04T15:15:00.007+01:00

Ja sabia que m'agradaven les sèries.

També sabia que m'enganxo als serials de manera malaltissa.

Algú ha vist LOST?

Només puc dic: I-M-P-R-E-S-S-I-O-N-A-N-T!!!!!

M'han deixat la 1a temporada i no he parat fins que l'he acabada (en tres dies, però aquesta data és purament anecdótica). La vaig acabar ahir al vespre i necessitava, com l'aire que respiro, la segona temporada!!. Doncs, un angelet me l'ha deixat.

LA TINC A LES MEVES MANS!!!!!

Aquest vespre començo a baixar la tercera i la quarta. Per qui no l'hagi vist, la recomano amb tots els aspectes:

- Musical: amos lee...entre d'altres. Molt bona la idea d'introduir música a partir del cd i després anar pujant.

- Interpretativa: són els actors perfectes. No podríen ser altres. Alerta Matthew Fox!!

- Narratiu: increíble guió. Àgil, original, sorprenent, fresc....

4 8 15 16 23 42

Hermanas Colom

2008-02-29T00:59:00.009+01:00

Cúanto dolor puede llegar a causar la ambición.

Cúanta ambición puede llegar a provocar el dolor.

Opinión: Gran dueto de actrices.

Comentario:Excelente vestuario.

Crítica:Scarlett Johansson de hermana guapa guapísima??????

Detalle Sarcástico: Eric Bana (Troya), que se le quedan pequeñas las puertas de palacio.

Una sorpresa: la aparición de la española Ana Torrent como reina destronada de Inglaterra.

Un acierto: Kristtin Scott Thomas, brillante, como siempre.

Un JA!: mira por donde, en el siglo XVI las niñas bien ya se iban de Erasmus.

Reflexión: La vida de palacio y como éramos de libertinos los seres humanos.

Qué desencadenante ha provocado que la sociedad actual sea aún más clásica, standar y aburrida que en pleno siglo XVI?

Ojo al dato: las constantes críticas (subjetivas) contra la Sra. Iglesia.

Un aspecto envidiable: que me cepillen el pelo cada noche.

Comentario de mi hermana:

- .....AHHHHHHHH....PERÒ SI ENS DIEM IGUAL!!!!!

- ...

- cap home s'interposarà entre nosaltres oi? mai oi?

Aiiiiii, mi amor;

Santa Inocència!

Podria un@ arribar a ser tan maquiavèlica

per aconseguir els seus propòsits?

maldita raya azul

2008-02-26T21:49:00.003+01:00

ALGUIEN ME PUEDE DECIR QUE NARICES ES

ESTA RAYA QUE CRUZA TODA BARCELONA?

Me da mucha rabia ver cosas sin explicación y no saber dónde buscar información!!

La semana pasada los periódicos anunciaban que el gran Ayuntamiento de Barcelona había tenido la gran idea de implantar la zona azul para las motos.

Será que les faltan fondos y van a implantar la vía azul?

Dónde habrá que pagar para circular?

O.... cómo va el tema?

A ver Mages, tu que entiendes de todo:

QUÉ ÓSTIAS ES ESTO?

DEBATE ELECTORAL VERSUS OSCARS

2008-02-25T20:46:00.005+01:00

Desde las ocho de la tarde todas las cadenas emiten especiales sobre el gran debate electoral de esta noche. Un debate amañado y escrito en guión hasta las comas. Un debate que no protagonizan las dos caras conocidas, sino todo el ejército de asesores, guionistas, especialistas, consejeros....Un debate, que será como las tan anunciadas rebajas. Todo publicidad estudiadísima y a la hora de la verdad, nada será como anunciaban.

Un debate que nos dá el coñazo desde las ocho de la tarde!!!!!

Pero si lo que yo quería ver era el resumen de los Oscar: el pase de la alfombra roja, debatir quien iba mejor vestida si nuestra queridísima Pe o la espectacular Heidi Klum. Quería debatir si Javier Bardem se merecía o no el oscar, quien estaba más guapo, preguntar que le ha pasado a mi querido Viggo Mortensen ( yo podría ayudarte en el tema de look y vestuario), entender el beso de Danny Day-Lewis a George Clooney (por qué está tan llefiscós Danny-Day Lewis?), descubrir que su mujer es la coprotagonista de la "Fuerza del Viento", no entender cómo puedes tener invitación para ir a los Oscars y presentarte con un vestido negro y unas martins verdes. POR- EL-AMOR-DE-DIOS!!!!!

DONDE ESTÁ EL RESUMEN QUE HACÍA EL CANAL PLUS PARA LOS CINÉFILOS EMPEDERNIDOS????????

SOCORRROOOOOOOOO

ai dont haf guords

2008-02-16T22:51:00.015+01:00

Notícia- TN Nit 15/02/2008

Notícia:

Classes d'anglès a Saragossa:

"Falten només quatre mesos perquè s'inauguri l'Exposició Universal de Saragossa i l'Ajuntament vol que tot estigui a punt per rebre l'allau de turistes que visitaran la ciutat. Per això tots els membres del consistori han decidit fer un curs d'anglès i donar exemple d'hospitalitat."

Declaracions:

- "Es obligación de los Zaragozanos atender a los turistas y hacer de anfitriones..."

-"...algunos chapurrean el inglés y así no puedes prestar servicio..."

Presentació en anglès del sr. Juan Alberto Belloch com a alcalde de Saragossa:

- "I am..is..the major of Zaragoza..."

Reflexió Personal:

Estudiem anglès des de que tenim ús de raó.

Ens gastem un dineral en classes d'anglès durant l'època estudiantil perquè l'idioma és necessari pel futur.

T'esforçes per tenir un bon nivell d'anglès i després no et deixen ni presentar a una entrevista laboral perquè no tens el proficiency (com a mínim).

I AQUEST SENYOR ÉS ALCALDE D'UNA CIUTAT?

Qui vulgui veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/267229

No es país para viejos

2008-02-10T23:04:00.000+01:00

Última peli dels germans Coen.

Senzillament brutal.

Sinó m'he descomptat el Bardem es carrega 13 persones!!!

Jo només tinc una pregunta:

Qui coi és el iaio de la cadira de rodes????

Quin suplici...

2008-02-06T11:49:00.000+01:00

Estar malalta a casa és un suplici.

É-s a-v-o-r-r-i-t!!!

Acabes odiant el llit i el sofà.

I les hores de silenci.

Però hi ha coses que sempre acaben sorprenent-me:

1. La pèrdua de temps.

Tot el que podries fer i no pots fer, ja que passar l'escombra és com fer una classe de Zummba.

2. L'activitat del carrer.

Qué fa tanta gent passejant un dia laborable a les 11 del matí? A qué es dediquen?

3. La porqueria que fan a la televisió.

Podrien tenir en comte que durant la setmana hi ha gent intel·ligent que veu la tv perquè està malalta? Podríen fer el canal Sick TV, amb repeticions de sèries, pelis, documentals de viatges....

4. Hi ha dona de fer feines a l'escala!!!

Primer penses que t'estan intentant obrir. Coi, quina mala sort! El dia que em quedo a casa i m'entren! Però no! Només aixequen l'alfombra per netejar i després la deixen caure de tal manera que sembla que es vagi a trencar la porta. Això si no te la trobes en plan barricada a l'hora de sortir...

Mira, sempre em sorprèn.

Per aquest motiu l'escala és sempre neta...es clar.

5. Anar a buscar la baixa al CAP.

Un cop has traspassat les portes és com endinsar-se en un altre món. Un món dominat per l'anarquia, els personatges rancis i la malaltia, que destila una flaira especial que fins i tot pots arribar a ensumar.

Senyors, senyores...dutxar-se no agreuja les malalties!

Un món on la gent respectuosa, pacient i educada sempre té les de perdre i on els espabilats i els jetes acaben guanyant la partida perquè es colen a tot arreu. Alerta l'important volum de gent nouvinguda, especialment d'amèrica llatina. Tenen una gran capacitat d'infiltrar-se en aquests llocs.

6. Comprar.

Per últim, aprofitar que surts al carrer per anar al mercat a comprar per dinar i trobar-te mitja barcelona dins.

Tothom es coneix.

Tothom es parla.

Tothom et mira com si fossis el típic cowboy de fora la ciutat que acaba d'entrar al bar (ja sabeu aquell de les portes que van i venen).

I a sobre tens la sensació que com no ets habitual te la "frotan": ja sigui al peix, a la fruita, a la carn o al pollastre.

(pels no entessos: pollastre i carn no es venen dins el mateix aparador)

Un dia en parlarem de l'aventura al mercat.

7. Anar d'incògnit.

Per què tens la sensació de ser un criminal fugit que surt a la llista dels més buscats, i vas pel carrer amb la por a sobre, corrents, i amb la sensació que algú t'està seguint?

8. Aprens coses noves.

Quan per fi arriba el torn al peix, començo a sentir xiulets. La urbana? Els mossos? Ha tocat un premi?....

El mercat es paralitza i una desfilada de nens i nenes de mig metre passejant amb una canya i una sardina.

Fixa't! Avui és el dia de la sardina!

Sin Comentarios

2008-02-03T09:20:00.000+01:00

Por qué nada más despertarme siento que...

los brazos me pesan una barbaridad?

Por qué nada más despertarme siento ...

una fuerte rigidez en la nuca?

Por que nada más ponerme en pie...

no puedo ni andar?

Por qué no puedo abrir la mandíbula...

y me duele enormemente?

Pues porque ayer levanté los brazos cincuenta veces...

... meneé la cabeza toda la tarde...

... bailé en una rua más de dos horas...

y porque durante esas dos horas grité FAME!!!

otras quinientas veces.

Y a eso mi amor,se le llama EDAD.

CARNAVAL, CARNAVAL

2008-01-31T11:17:00.000+01:00

Trabajar en el mundo de la educación es lo que tiene:

El martes llegué al trabajo con gorro de bruja.

Ayer, me vestí de bailarina,

recordando la célebre academia de baile Fame,

Y hoy todo el día con delantal.

Súper fashion, pero con delantal.

Todos los trabajos tienen su parte positiva y

su parte negativa,

pero hay que reconocer que mis "problemas" laborales

tienen su gracia:

como consigo imitar el look de la professora Grant?

Carnaval, Carnavaaal.....

EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA

2008-01-28T13:44:00.000+01:00

El millor de la peli:

-Shakira a capella. Impressionant.

-Els efectes especials,

sobretot l'envelliment de la protagonista.

- La fotografia.

- Benjamin Bratt.

El meu veredicte?

bufffffffff!!!

LO CONSEGUÍ

2008-01-27T11:23:00.000+01:00

Perdóname padre,

porque he pecado.

Gràcies Eulàlia!

Por que la gente se empeña en ser mala?

2008-01-24T09:51:00.000+01:00

Seguro que todos tenemos compañeros de trabajo que son malos por naturaleza y encima pierden el tiempo (y lo encuentran) maleando diariamente.

Ejemplos válidos y experimentados:

transgiversar la realidad

extender rumores

mentir

explicar lo fantástica que es la vida cuando estás hundida en la miseria,

hacerte quedar mal delante de los demás.....

En fin, todos tenemos un grano en el culo en nuestro ambiente de trabajo.

La diversión, pero, empieza cuando harta de perdonar una y otra y otra vez, acabas hasta los mismísimos y le declaras la guerra.

Una guerra subjetiva.

No haces daño a nadie,

nadie se entera.

Sólo chinchas a la persona en cuestión y sólo os dais cuenta l@s dos.

Y lo mejor de todo:

es que te lo pasas teta.

A POR ELL@S!!

CUESTIÓN DE POLÉMICA

2008-01-17T13:46:00.000+01:00

Vivir en una casita en las afueras .....

Vivir en un piso en medio de Barcelona.

This is the question

2008-01-14T20:53:00.000+01:00

Tengo una amiga que siempre explica que uno en la vida pasa por etapas y esas etapas se caracterizan por tener un color...

Hace meses que busco alguna pieza de ropa de color verde lima:

un jersei o un abrigo...

No lo encuentro.

Me he comprado una gorra verde...

La conseguí.

Hace meses que busco cambiar mi colonia.

La he encontrado: Au thé vert.

Mi hermana me regala un lote completo de baño de té verde...

Me hago el blog..de qué color?

Y todo inconscientemente.

Os habéis dado cuenta en qué color estoy?

Qué significa el verde?

En que color estáis?

2008-01-14T00:28:00.000+01:00

Cuando un domingo cualquiera te sorprende con un desayuno inesperado...
Cuando un domingo cualquiera sigue con un paseo inesperado...
Cuando un domindo cualquiera descubres una tienda que tiene un montón de bambitas de rebajas.....
Cuando un domingo cualquiera se convierte en un día de shopping....inesperado...
Cuando un domingo cualquiera se convierte en un domingo genial porque tus amigas se presentan en tu casa para una sesión de fotos..
Cuando improvisas una cena para 5 con una botella de vino, un par de coca-colas, un jamoncito y unos mince pies...
Cuando un domingo cualquiera se convierte en un domingo genial.

MY FIRST BLOG

WELCOME EVERYONE!!