COMENÇEN LES VACANÇES D'AGOST.

ENS VEIEM A LA TORNADA

SEGUEIXO DE VACANÇES...

A la teva salut!

ESTOY DE VACACIONES

Y SÓLO PIENSO DEJARME LLEVAR.

Un any més, de colònies

Acabo de tornar de colònies. I encara estic aterrant. Pels no entessos, quan un marxa de colònies amb l'equip que varem formar ara fa tres anys, ha de saber tot un seguit de coses:
- nosaltres, els adults, vivim unes colònies paral·leles, que solen començar a les 12 de la nit.
- ens montem jocs paral·lels als dels nens.
- Ens disfressem i creem personatges per als nens però a la vegada anem creant mites, com ara la reina i el seu equip de seguretat.
- CreeM històries tan elaborades que quan arribem al desenllaç sempre ens emocionem.
- vivim la festa de l'equador. Cada any més currada i més sorprenent.
- patim l'atac dels piojos (monitors), cada any més elaborada i menys mal intencionada.
- vivim i organizem la nit dels màfies (coordis), superant-nos cada any.
- sorgeixen infinitat de frases, com a conseqüència de les 4 hores de son diàries, brillants i espectaculars que anem arrossegant cada any. I ara, ja formen part de les frases mítiques:...mm.....perdona?/ Visca Catalunya/......mangos?
- els M creem un greatest jit de l'estiu....Jaume...pensa ens fer-te cantautor si algún dia s'erradiquen les taules d'excel....
- els moments de la piscina amb el soco de l'any...
- els aguiluxos
-els xiulets...
- el moment Shakira de la piscina....
- elaborar un recurs per erradicar les mosques de la piscina...
- moment inspeció sanitària...

En fi, mil i una siuacions que després, a la civilització, no es poden explicar, perque no tenen coherència, maduressa i la gent que ens coneix alucinaria si ens poguessin veure per un foradet, sobretot del cercle maranges-colom...
La convivència és tan intensa que podem arribar a entendre les situacions que es donen en el programa GH. Convivim dues setmanes, només dues setmanes, però en aquest temps sorgeixen totes les emocions que es poden arribar a sentir/patir.
I allà hi som, fent-nos costat, fent-nos de germans/es, amics/gues, confidents/pares/mares......
Aii....però quan arriba l'hora de marxar, sents aquella pena de deixar tota la intensitat de les colònies a les vinyes. Però una pena relativa, perquè en unes horetes ens tornem a trobar per sopar i deixem d'asfixiar-nos per un moment. Durant el sopar vomitem tot allò que hem creat a les vinyes i any rera any anem desbancant les altres colònies... ja ja ja... aço, aço, aço...

Ara, doncs, estic en el moment, que la meva familia anomena l'aterrada. Barcelona. On tothom està treballant, tothom està concentrat en la feina que fa, una feina de grans, avorrida, assenyada..
I jo, tan sols fa una setmana, era una nena de colònies.....sense preocupacions (ehem-relatives), entremaliada, gamberra..vestida durant dues setmanes amb la mateixa samarreta....

Dedueixo que no enteneu el conflicte colònies-barcelona, l'aterrada..... us l'explico amb un exemple:
* Estic al banc. La caixa. Tothom blanc, seriós i concentrat amb les seves tasques.
- El següent!! (o sigui jo)
- Bla bla bla...je je je.. bla bla bla... (consultes varies)
- Bla,bla (afirmació seriosa respecte a la meva consulta)
Com a mi em sorprén, sabeu que faig?
Amb les celles aixecades, el cap tort i el dit index dintre el nas, dic:
-PERDONA?????????

A partir d'aquí us podeu imaginar la cara del caixer i les meves explicacions- excuses varies per intntar arreclar la situació....

EN FIN.... FINS L'ANY VINENT FANTASIA. FINS L'ANY VINENT AÇO!

.....plaf!

VISCA CATALUNYA!