Estar malalta a casa és un suplici.
É-s a-v-o-r-r-i-t!!!
Acabes odiant el llit i el sofà.
I les hores de silenci.
Però hi ha coses que sempre acaben sorprenent-me:
Tot el que podries fer i no pots fer, ja que passar l'escombra és com fer una classe de Zummba.
- 2. L'activitat del carrer.
Qué fa tanta gent passejant un dia laborable a les 11 del matí? A qué es dediquen?
- 3. La porqueria que fan a la televisió.
Podrien tenir en comte que durant la setmana hi ha gent intel·ligent que veu la tv perquè està malalta? Podríen fer el canal Sick TV, amb repeticions de sèries, pelis, documentals de viatges....
- 4. Hi ha dona de fer feines a l'escala!!!
Primer penses que t'estan intentant obrir. Coi, quina mala sort! El dia que em quedo a casa i m'entren! Però no! Només aixequen l'alfombra per netejar i després la deixen caure de tal manera que sembla que es vagi a trencar la porta. Això si no te la trobes en plan barricada a l'hora de sortir...
Mira, sempre em sorprèn.
Per aquest motiu l'escala és sempre neta...es clar.
- 5. Anar a buscar la baixa al CAP.
Un cop has traspassat les portes és com endinsar-se en un altre món. Un món dominat per l'anarquia, els personatges rancis i la malaltia, que destila una flaira especial que fins i tot pots arribar a ensumar.
Senyors, senyores...dutxar-se no agreuja les malalties!
Un món on la gent respectuosa, pacient i educada sempre té les de perdre i on els espabilats i els jetes acaben guanyant la partida perquè es colen a tot arreu. Alerta l'important volum de gent nouvinguda, especialment d'amèrica llatina. Tenen una gran capacitat d'infiltrar-se en aquests llocs.
Per últim, aprofitar que surts al carrer per anar al mercat a comprar per dinar i trobar-te mitja barcelona dins.
Tothom es coneix.
Tothom es parla.
Tothom et mira com si fossis el típic cowboy de fora la ciutat que acaba d'entrar al bar (ja sabeu aquell de les portes que van i venen).
I a sobre tens la sensació que com no ets habitual te la "frotan": ja sigui al peix, a la fruita, a la carn o al pollastre.
(pels no entessos: pollastre i carn no es venen dins el mateix aparador)
Un dia en parlarem de l'aventura al mercat.
Per què tens la sensació de ser un criminal fugit que surt a la llista dels més buscats, i vas pel carrer amb la por a sobre, corrents, i amb la sensació que algú t'està seguint?
Quan per fi arriba el torn al peix, començo a sentir xiulets. La urbana? Els mossos? Ha tocat un premi?....
El mercat es paralitza i una desfilada de nens i nenes de mig metre passejant amb una canya i una sardina.
Fixa't! Avui és el dia de la sardina!
