Noviembre

Quisiera que alguien me esperara en algún lugar

El título del libro de Anna Gavaldá resume muy bien una gran máxima de la vida, no?

Això és la tardor a Sant Cugat

2.45 AM

Què fer si són les 2.45 de la matinada i no tinc son?
Si podria fer una classe del gym ara mateix? o posar-me a buscar informació per un treball de recerca? o veure una peli?

I pensar que m'haig de llevar a 6.45 no ajuda gaire....

Què es fa en aquests casos???

La música ja sona des de fa 3 hores....

M'hauré de buscar un am@c online de l'altre banda del mon per poder explicar-nos coses...

En fin...Bona nit World

octubre'08

Tinc la sensació de no acabar de començar mai....

Septiembre'08

Después de un tiempo,

uno aprende la sutil diferencia

entre sostener una mano

y ancadenar un alma,

y uno aprende que el amor no significa acostarse

y una compañía no significa seguridad

y uno empieza a aprender.....

Que los besos no son contratos

y los regalos no son promesas

y uno empieza a aceptar sus derrotas

con la cabeza alta y los ojos abiertos

y uno aprende a construir

todos sus caminos en el hoy

porque el terreno de mañana

es demasiado inseguro para planes....

y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.

Y después de un tiempo

uno aprende que si es demasiado,

hasta el calorcito del sol quema.

Así que uno planta su propio jardín

y decora su propia alma,

en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que

realmente puede aguantar,

que uno relamente es fuerte,

que uno relamente vale,

y uno aprende y aprende.....

Y con cada día uno aprende.

Jorge Luis Borges

Señoras, señores...

Han vuelto!!!!

Los hermanos Scofield estan de vuelta en la cuarta temporada de Prision Break...

Y YO YA HE VISTO LOS TRES PRIMEROS!!!!!!!!!

Claustre- setembre'08

Hem de saber ser ferms en el fons i flexibles en les formes

Quina gran veritat. Apa, a aplicar-la!

Estic tristona

Quan era petita la meva familia era d'estar molt en colla.
Els estius els passavem a Masnou i sempre compartiem els dies amb una o altre part de la familia.
Passavem dies sencers, que començaven en dinars i acabaven en sopars.
Recordo també, els diumenges, que pujaven uns tiets i feiem torrades de pa de pagès a la llar de foc, amb embotit...
Recordo que parlaven de temes adults que jo no entenia però m'era i gual, m'encantava estar allà asseguda i anar mirant a uns i altres des de la meva prespectiva de la taula.
També recordo els dies que pujaven els tiets. El tio José i la tia Madalena. Aquells dies eren genials...
La meva tia pujava amb un farcell de roba ple de jalar: madalenes, carmels de toffe, palitos de pa.... que jo seguia saltironant fins a la cuina i no parava fins que veia tot el que havia portat. Aleshores se m'obria la boca i sempre em queia alguna llaminadura a esquenes de la meva mare.
Mentres, el meu tiet, anava al garatge amb el meu iaio i partien llenya amb la destral.
Jo em repartia. Quan tenia la boca buida tornava a la cuina i quan la tenia plena, tornava al garaig. Aleshores ja tenia aquesta golafreria.
Eren dies genials i no per convertir un dia qualsevol en un dia extraordinari, sinó perquè estava amb la meva gent...
I crec que això ho estem oblidant...Pensem que per fer feliç un nen es necessari gastar-se un paston, fer trenta mil activitats.....quan jo m'ho passava pipa a casa en les reunions familiars.
Avui, des de la prespectiva, recordo la meva infantesa amb tendresa i amb molt carinyo.
La veritat es que he gaudit i gaudeixo d'una familia sana. Sense rancúnies familiars, ni mals rotllos. Una familia que pertany a anteriors generacions: aquelles que els avis venien de poble i que sense tenir gaire sempre oferien als altres grans dinars i sopars....Sembla que avui haguem de passar factura cada vegada que es fa un dia o sopar...

Pensareu d'on prové aquesta malenconia.... i és que aquesta nit s'ha mort la meva tia Madalena.
I estic tristona.
Me l'estimava molt.
I s'assemblava molt al meu avi. Cada cop que la veia tenia un impacte visual.
I ara, cada vegada més, la meva mare s'assembla més a ella....
I cada dia, a mida que ens fem grans, anem perdent als grans que ens estimaven de petits....

Dijous ens despedirem d'ella, però jo la portaré sempre en aquell racó de la meva infantesa...

COMENÇEN LES VACANÇES D'AGOST.

ENS VEIEM A LA TORNADA

SEGUEIXO DE VACANÇES...

A la teva salut!

ESTOY DE VACACIONES

Y SÓLO PIENSO DEJARME LLEVAR.

Un any més, de colònies

Acabo de tornar de colònies. I encara estic aterrant. Pels no entessos, quan un marxa de colònies amb l'equip que varem formar ara fa tres anys, ha de saber tot un seguit de coses:
- nosaltres, els adults, vivim unes colònies paral·leles, que solen començar a les 12 de la nit.
- ens montem jocs paral·lels als dels nens.
- Ens disfressem i creem personatges per als nens però a la vegada anem creant mites, com ara la reina i el seu equip de seguretat.
- CreeM històries tan elaborades que quan arribem al desenllaç sempre ens emocionem.
- vivim la festa de l'equador. Cada any més currada i més sorprenent.
- patim l'atac dels piojos (monitors), cada any més elaborada i menys mal intencionada.
- vivim i organizem la nit dels màfies (coordis), superant-nos cada any.
- sorgeixen infinitat de frases, com a conseqüència de les 4 hores de son diàries, brillants i espectaculars que anem arrossegant cada any. I ara, ja formen part de les frases mítiques:...mm.....perdona?/ Visca Catalunya/......mangos?
- els M creem un greatest jit de l'estiu....Jaume...pensa ens fer-te cantautor si algún dia s'erradiquen les taules d'excel....
- els moments de la piscina amb el soco de l'any...
- els aguiluxos
-els xiulets...
- el moment Shakira de la piscina....
- elaborar un recurs per erradicar les mosques de la piscina...
- moment inspeció sanitària...

En fi, mil i una siuacions que després, a la civilització, no es poden explicar, perque no tenen coherència, maduressa i la gent que ens coneix alucinaria si ens poguessin veure per un foradet, sobretot del cercle maranges-colom...
La convivència és tan intensa que podem arribar a entendre les situacions que es donen en el programa GH. Convivim dues setmanes, només dues setmanes, però en aquest temps sorgeixen totes les emocions que es poden arribar a sentir/patir.
I allà hi som, fent-nos costat, fent-nos de germans/es, amics/gues, confidents/pares/mares......
Aii....però quan arriba l'hora de marxar, sents aquella pena de deixar tota la intensitat de les colònies a les vinyes. Però una pena relativa, perquè en unes horetes ens tornem a trobar per sopar i deixem d'asfixiar-nos per un moment. Durant el sopar vomitem tot allò que hem creat a les vinyes i any rera any anem desbancant les altres colònies... ja ja ja... aço, aço, aço...

Ara, doncs, estic en el moment, que la meva familia anomena l'aterrada. Barcelona. On tothom està treballant, tothom està concentrat en la feina que fa, una feina de grans, avorrida, assenyada..
I jo, tan sols fa una setmana, era una nena de colònies.....sense preocupacions (ehem-relatives), entremaliada, gamberra..vestida durant dues setmanes amb la mateixa samarreta....

Dedueixo que no enteneu el conflicte colònies-barcelona, l'aterrada..... us l'explico amb un exemple:
* Estic al banc. La caixa. Tothom blanc, seriós i concentrat amb les seves tasques.
- El següent!! (o sigui jo)
- Bla bla bla...je je je.. bla bla bla... (consultes varies)
- Bla,bla (afirmació seriosa respecte a la meva consulta)
Com a mi em sorprén, sabeu que faig?
Amb les celles aixecades, el cap tort i el dit index dintre el nas, dic:
-PERDONA?????????

A partir d'aquí us podeu imaginar la cara del caixer i les meves explicacions- excuses varies per intntar arreclar la situació....

EN FIN.... FINS L'ANY VINENT FANTASIA. FINS L'ANY VINENT AÇO!

.....plaf!

VISCA CATALUNYA!

Hi ha una illa a Bacelona on tothom és lliure de ser lliure.
Pots mostrar-te tal com ets i ningú deixarà la seva conversa per mirar-te i analitzar-te.
Però si un dia aixeques el cap i et pares a mirar la gent del Paris, veuràs que hi ha tota una fauna autòctona digna d'estudi:
Hi ha els ocasionals,
Hi ha els que repeteixen estones,
Hi ha els fixes,
Hi ha els de tota la vida,
Hi ha els matiners, i els que encara no han anat a dormir,
Hi ha els que passen camí del permís de cap de setmana.

Hi ha els que arriben de comiat de solter/a,
Hi ha els friks,
Hi ha els cambrers,
....
i també nosaltres.

SUS AVEIS ENTERAO?
ALMERÍA

Inicio Debate

Este fin de semana he estado en la Cotê d'Azur y en resumidas cuentas se puede definir como:
- belleza
- glamour
- paisaje
- boulangeires.....
- comida/comida/comida.

Por lo que me formulo la siguiente pregunta:

CÓMO DIABLOS SE LO MONTAN LOS RICACHONES PARA PODER COMER EN LOS MEJORES RESTAURANTES Y MANTENER LA LÍNEA?

EH? EH?

Personalmente, cada fin de semana que estoy fuera gano un par de quilos..

Por favor!!!!! OPINIONES!!!

Cerrado por puentes diversos

SISTEMA DE SEGURIDAD DE LOS HOTELES

Nunca os habeis parado a pensar las medidas "ocultas" que tienen los hoteles para evitar que la gente como yo se lleve lo que más le gusta?
Recuerdo un viaje a Tenerife que me encantó un jarrón del pasillo de mi hotel.

Mi estrategia?

Pillarlo al vuelo.
Casi me disloco el hombro. Ahí aprendí que los adornos pueden estar muy bien pegados al mobiliario.

Como esta lámpara de la mesita...en fin...
Al menos lo intenté!

A petición de las lectoras del blog: TOMA ACTUALIZACIÓN

He acabat amb lost: estic esperant que alguna ànima caritativa pengi l'últim capítol emès el passat dijous.
S'ha acabat Prision Break.
House està de vacançes.
Anatomia ha desaparegut.
Operación Triunfo es un truño desafinado.
Fama lo hacen al mediodía....

Axí que he buscat assessorament i m'han
recomanat incondicionalment aquesta sèrie.
Que no m'agrada? bien.
Que em xifla? Tinc 6 temporades per enganxar-me.

ALGÚ POT EXPLICAR-ME COM POT SER QUE M'ENGANXI D'AQUESTA MANERA???

ÉS TERRIBLE!!!

...

BLOG DE BAIXA PER MALALTIA FINS NOU AVÍS.
QUAN PUGUI TORNAR A SORTIR AL CARRER I RECUPERI LA CREATIVITAT,
TORNARÉ.
PENA, PENITA, PENA.

BOSC VERTICAL

Això es diu bosc vertical.
Un lloc que es ven com un espai lúdic on descarregar adrenalina, passar-ho bé amb els amics i fer esport.

Voleu la veritat?
...Un lloc estressant, massa alt (20 metres la mitjana), no descarregues adrenalina, l'acumules.
Pateixes i no fas esport, t'esgotes de la tensió que acumules.
Divertit? Avui, des del record, si!

Dissabte en el moment de tirar-me al buit....mmm.... NO!

Conseqüències? jejeje....no em puc vellugar...snif snif

Pd. M'he adonat que m'he fet gran.
M'ha sorprès una por exagerada al perill. I jo no era així.

- mireu les fotos!!!-

Consejos para los urbanitas que se van "al pueblo" de vaciones

Azanuy, municipio oscense (Huesca), situado en la comarca de la Litera. Censo: 169 personas (en verano).

A mi me comunicaron que el pueblo, era este pueblo a 250 km de Barcelona y a las 10 de la noche. Así que quiero ayudar a todos aquellos que viven en una ciudad y se vayan a un pueblo de vacaciones.

Consideraciones:
1. El tiempo se para. Los días se alargan y se añaden horas sin parar.
2. El clima es muy diferente. La humedad mediterranea desaparece y te encuentras un clima seco y árido= labios cortados.
3. Cambias la acústica de la ciudad por el silencio, ocasionalmente roto por el sonido de algún gallo.
4. La actividad radica en ir de casa al bar (o centro social), y del bar a casa los demás. Alerta para aquellos que no les gusten las visitas continuadas y sin previo aviso:
En los pueblos no existe el protocolo de avisar antes de ir. Tu casa es la casa de todo el pueblo, a las 11 de la mañana o a las 2 de la madrugada.
5.Dieta: no inidicado para aquellos que sigan algún tipo de dieta. En los pueblos sólo se come, se come y se sigue comiendo. Hay que tener en cuenta que el paso del tiempo es contable por alguna de las tres comidas principales. Después de éstas, existe: el aperitivo, la merienda, el picoteo, y el "resupó". Y encima, el picoteo entre tooooodas estas comidas.
6. El agua y la electricidad son energías.... de lujo!!! El agua del grifo sale directamente de la antártida. Agua caliente? Esto para los hostales.
Electricidad: sólo 120, para el calentador y prou.
Estufa de leña!!!
7- NO HAY COBERTURA EN EL MÓVIL!!!!

Consecuencias positivas/negativas:
1. Te engordas.
2. Te aburres, por lo que te embarga una hiperactividad apática. (incluso arrancar una hierba es necessario para mantenerte activo, o barrer 3 veces al día)
3. Te crispas. No sabes que hacer pero cualquier plan de actividad te sobrepasa y te agobia.
4. Te tiras al turismo. Conducir por carreteras solitarias que como no andes con cuidado, los autóctonos te:
- adelantan
- te hacen luces
- te echan a la cuneta
- o se esperan que te apartes de una carretera donde sólo cabe una vaca.
5. Conoces pueblos insólitos. A cada pueblo esperas encontrar, no sé, un grupo de actividades organizadas esperándote. Pero siempre encuentras los lugareños mirándote de reojo, las abuelas espiándote detrás de las cortinas, y los niños evaluando que gamberrada se acerca más a tu perfil.
6.Todos tus posibles entretenimentos no tienen más que un par de rayitas de batería: Ipods, cámaras, Ordenador....Te tiras a las cartas y al dominó.
8. Y sin notícias de Gurb. Nadie se comunica contigo ni tu te comunicas con nadie. NO HAY COBERTURAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA.


Pero si logras superar todo esto, las relaciones humanas vuelven a tener la importancia de antaño ( o entiendes, por fin, cómo los lugareños tenían tantos hijos)

Disculpen, debo marchar. Tengo que ir al gimnasio. Me espera una clase de spninning, una de aeróbic, unas 150 piscinas y un par de saunas. Mañana me espera el trabajo y debo llegar (des)cansada.

SSSSSSSSSSSSSSHHHHHHHHHHHHHTTTTTTTTTTTTTT

Creixell-Tarragona-Forn de pa

El gran problema de la humanidad:
ya no nos fiamos de nadie.

LOST

Ja sabia que m'agradaven les sèries.

També sabia que m'enganxo als serials de manera malaltissa.

Algú ha vist LOST?

Només puc dic: I-M-P-R-E-S-S-I-O-N-A-N-T!!!!!

M'han deixat la 1a temporada i no he parat fins que l'he acabada (en tres dies, però aquesta data és purament anecdótica). La vaig acabar ahir al vespre i necessitava, com l'aire que respiro, la segona temporada!!. Doncs, un angelet me l'ha deixat.

LA TINC A LES MEVES MANS!!!!!

Aquest vespre començo a baixar la tercera i la quarta. Per qui no l'hagi vist, la recomano amb tots els aspectes:

- Musical: amos lee...entre d'altres. Molt bona la idea d'introduir música a partir del cd i després anar pujant.

- Interpretativa: són els actors perfectes. No podríen ser altres. Alerta Matthew Fox!!

- Narratiu: increíble guió. Àgil, original, sorprenent, fresc....

4 8 15 16 23 42

Hermanas Colom

Cúanto dolor puede llegar a causar la ambición.

Cúanta ambición puede llegar a provocar el dolor.

Opinión: Gran dueto de actrices.

Comentario:Excelente vestuario.

Crítica:Scarlett Johansson de hermana guapa guapísima??????

Detalle Sarcástico: Eric Bana (Troya), que se le quedan pequeñas las puertas de palacio.

Una sorpresa: la aparición de la española Ana Torrent como reina destronada de Inglaterra.

Un acierto: Kristtin Scott Thomas, brillante, como siempre.

Un JA!: mira por donde, en el siglo XVI las niñas bien ya se iban de Erasmus.

Reflexión: La vida de palacio y como éramos de libertinos los seres humanos.

Qué desencadenante ha provocado que la sociedad actual sea aún más clásica, standar y aburrida que en pleno siglo XVI?

Ojo al dato: las constantes críticas (subjetivas) contra la Sra. Iglesia.

Un aspecto envidiable: que me cepillen el pelo cada noche.

Comentario de mi hermana:

- .....AHHHHHHHH....PERÒ SI ENS DIEM IGUAL!!!!!

- ...

- cap home s'interposarà entre nosaltres oi? mai oi?

Aiiiiii, mi amor;

Santa Inocència!

Podria un@ arribar a ser tan maquiavèlica

per aconseguir els seus propòsits?

maldita raya azul

ALGUIEN ME PUEDE DECIR QUE NARICES ES

ESTA RAYA QUE CRUZA TODA BARCELONA?

Me da mucha rabia ver cosas sin explicación y no saber dónde buscar información!!

La semana pasada los periódicos anunciaban que el gran Ayuntamiento de Barcelona había tenido la gran idea de implantar la zona azul para las motos.

Será que les faltan fondos y van a implantar la vía azul?

Dónde habrá que pagar para circular?

O.... cómo va el tema?

A ver Mages, tu que entiendes de todo:

QUÉ ÓSTIAS ES ESTO?

DEBATE ELECTORAL VERSUS OSCARS

Desde las ocho de la tarde todas las cadenas emiten especiales sobre el gran debate electoral de esta noche. Un debate amañado y escrito en guión hasta las comas. Un debate que no protagonizan las dos caras conocidas, sino todo el ejército de asesores, guionistas, especialistas, consejeros....Un debate, que será como las tan anunciadas rebajas. Todo publicidad estudiadísima y a la hora de la verdad, nada será como anunciaban.

Un debate que nos dá el coñazo desde las ocho de la tarde!!!!!

Pero si lo que yo quería ver era el resumen de los Oscar: el pase de la alfombra roja, debatir quien iba mejor vestida si nuestra queridísima Pe o la espectacular Heidi Klum. Quería debatir si Javier Bardem se merecía o no el oscar, quien estaba más guapo, preguntar que le ha pasado a mi querido Viggo Mortensen ( yo podría ayudarte en el tema de look y vestuario), entender el beso de Danny Day-Lewis a George Clooney (por qué está tan llefiscós Danny-Day Lewis?), descubrir que su mujer es la coprotagonista de la "Fuerza del Viento", no entender cómo puedes tener invitación para ir a los Oscars y presentarte con un vestido negro y unas martins verdes. POR- EL-AMOR-DE-DIOS!!!!!

DONDE ESTÁ EL RESUMEN QUE HACÍA EL CANAL PLUS PARA LOS CINÉFILOS EMPEDERNIDOS????????

SOCORRROOOOOOOOO

ai dont haf guords

Notícia- TN Nit 15/02/2008

Notícia:

Classes d'anglès a Saragossa:

"Falten només quatre mesos perquè s'inauguri l'Exposició Universal de Saragossa i l'Ajuntament vol que tot estigui a punt per rebre l'allau de turistes que visitaran la ciutat. Per això tots els membres del consistori han decidit fer un curs d'anglès i donar exemple d'hospitalitat."

Declaracions:

- "Es obligación de los Zaragozanos atender a los turistas y hacer de anfitriones..."

-"...algunos chapurrean el inglés y así no puedes prestar servicio..."

Presentació en anglès del sr. Juan Alberto Belloch com a alcalde de Saragossa:

- "I am..is..the major of Zaragoza..."

Reflexió Personal:

Estudiem anglès des de que tenim ús de raó.

Ens gastem un dineral en classes d'anglès durant l'època estudiantil perquè l'idioma és necessari pel futur.

T'esforçes per tenir un bon nivell d'anglès i després no et deixen ni presentar a una entrevista laboral perquè no tens el proficiency (com a mínim).

I AQUEST SENYOR ÉS ALCALDE D'UNA CIUTAT?

Qui vulgui veure el vídeo: http://www.tv3.cat/videos/267229

No es país para viejos

Última peli dels germans Coen.

Senzillament brutal.

Sinó m'he descomptat el Bardem es carrega 13 persones!!!

Jo només tinc una pregunta:

Qui coi és el iaio de la cadira de rodes????

Quin suplici...

Estar malalta a casa és un suplici.

É-s a-v-o-r-r-i-t!!!

Acabes odiant el llit i el sofà.

I les hores de silenci.

Però hi ha coses que sempre acaben sorprenent-me:

• 1. La pèrdua de temps.

Tot el que podries fer i no pots fer, ja que passar l'escombra és com fer una classe de Zummba.

• 2. L'activitat del carrer.

Qué fa tanta gent passejant un dia laborable a les 11 del matí? A qué es dediquen?

• 3. La porqueria que fan a la televisió.

Podrien tenir en comte que durant la setmana hi ha gent intel·ligent que veu la tv perquè està malalta? Podríen fer el canal Sick TV, amb repeticions de sèries, pelis, documentals de viatges....

• 4. Hi ha dona de fer feines a l'escala!!!

Primer penses que t'estan intentant obrir. Coi, quina mala sort! El dia que em quedo a casa i m'entren! Però no! Només aixequen l'alfombra per netejar i després la deixen caure de tal manera que sembla que es vagi a trencar la porta. Això si no te la trobes en plan barricada a l'hora de sortir...

Mira, sempre em sorprèn.

Per aquest motiu l'escala és sempre neta...es clar.

• 5. Anar a buscar la baixa al CAP.

Un cop has traspassat les portes és com endinsar-se en un altre món. Un món dominat per l'anarquia, els personatges rancis i la malaltia, que destila una flaira especial que fins i tot pots arribar a ensumar.

Senyors, senyores...dutxar-se no agreuja les malalties!

Un món on la gent respectuosa, pacient i educada sempre té les de perdre i on els espabilats i els jetes acaben guanyant la partida perquè es colen a tot arreu. Alerta l'important volum de gent nouvinguda, especialment d'amèrica llatina. Tenen una gran capacitat d'infiltrar-se en aquests llocs.

• 6. Comprar.

Per últim, aprofitar que surts al carrer per anar al mercat a comprar per dinar i trobar-te mitja barcelona dins.

Tothom es coneix.

Tothom es parla.

Tothom et mira com si fossis el típic cowboy de fora la ciutat que acaba d'entrar al bar (ja sabeu aquell de les portes que van i venen).

I a sobre tens la sensació que com no ets habitual te la "frotan": ja sigui al peix, a la fruita, a la carn o al pollastre.

(pels no entessos: pollastre i carn no es venen dins el mateix aparador)

Un dia en parlarem de l'aventura al mercat.

• 7. Anar d'incògnit.

Per què tens la sensació de ser un criminal fugit que surt a la llista dels més buscats, i vas pel carrer amb la por a sobre, corrents, i amb la sensació que algú t'està seguint?

• 8. Aprens coses noves.

Quan per fi arriba el torn al peix, començo a sentir xiulets. La urbana? Els mossos? Ha tocat un premi?....

El mercat es paralitza i una desfilada de nens i nenes de mig metre passejant amb una canya i una sardina.

Fixa't! Avui és el dia de la sardina!

Sin Comentarios

Por qué nada más despertarme siento que...

los brazos me pesan una barbaridad?

Por qué nada más despertarme siento ...

una fuerte rigidez en la nuca?

Por que nada más ponerme en pie...

no puedo ni andar?

Por qué no puedo abrir la mandíbula...

y me duele enormemente?

Pues porque ayer levanté los brazos cincuenta veces...

... meneé la cabeza toda la tarde...

... bailé en una rua más de dos horas...

y porque durante esas dos horas grité FAME!!!

otras quinientas veces.

Y a eso mi amor,se le llama EDAD.

CARNAVAL, CARNAVAL

Trabajar en el mundo de la educación es lo que tiene:

El martes llegué al trabajo con gorro de bruja.

Ayer, me vestí de bailarina,

recordando la célebre academia de baile Fame,

Y hoy todo el día con delantal.

Súper fashion, pero con delantal.

Todos los trabajos tienen su parte positiva y

su parte negativa,

pero hay que reconocer que mis "problemas" laborales

tienen su gracia:

como consigo imitar el look de la professora Grant?

Carnaval, Carnavaaal.....

EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA

El millor de la peli:

-Shakira a capella. Impressionant.

-Els efectes especials,

sobretot l'envelliment de la protagonista.

- La fotografia.

- Benjamin Bratt.

El meu veredicte?

bufffffffff!!!

LO CONSEGUÍ

Perdóname padre,

porque he pecado.

Gràcies Eulàlia!

Por que la gente se empeña en ser mala?

Seguro que todos tenemos compañeros de trabajo que son malos por naturaleza y encima pierden el tiempo (y lo encuentran) maleando diariamente.

Ejemplos válidos y experimentados:

transgiversar la realidad

extender rumores

mentir

explicar lo fantástica que es la vida cuando estás hundida en la miseria,

hacerte quedar mal delante de los demás.....

En fin, todos tenemos un grano en el culo en nuestro ambiente de trabajo.

La diversión, pero, empieza cuando harta de perdonar una y otra y otra vez, acabas hasta los mismísimos y le declaras la guerra.

Una guerra subjetiva.

No haces daño a nadie,

nadie se entera.

Sólo chinchas a la persona en cuestión y sólo os dais cuenta l@s dos.

Y lo mejor de todo:

es que te lo pasas teta.

A POR ELL@S!!

CUESTIÓN DE POLÉMICA

Vivir en una casita en las afueras .....

o

Vivir en un piso en medio de Barcelona.

This is the question

Tengo una amiga que siempre explica que uno en la vida pasa por etapas y esas etapas se caracterizan por tener un color...

Hace meses que busco alguna pieza de ropa de color verde lima:

un jersei o un abrigo...

No lo encuentro.

Me he comprado una gorra verde...

La conseguí.

Hace meses que busco cambiar mi colonia.

La he encontrado: Au thé vert.

Mi hermana me regala un lote completo de baño de té verde...

Me hago el blog..de qué color?

Y todo inconscientemente.

Os habéis dado cuenta en qué color estoy?

Qué significa el verde?

En que color estáis?

Cuando un domingo cualquiera te sorprende con un desayuno inesperado...
Cuando un domingo cualquiera sigue con un paseo inesperado...
Cuando un domindo cualquiera descubres una tienda que tiene un montón de bambitas de rebajas.....
Cuando un domingo cualquiera se convierte en un día de shopping....inesperado...
Cuando un domingo cualquiera se convierte en un domingo genial porque tus amigas se presentan en tu casa para una sesión de fotos..
Cuando improvisas una cena para 5 con una botella de vino, un par de coca-colas, un jamoncito y unos mince pies...
Cuando un domingo cualquiera se convierte en un domingo genial.

MY FIRST BLOG

WELCOME EVERYONE!!