santornemi!!!

Dos anys d'inactivitat.....

I de cop, el cuquet torna a picar. 

QUINES GANES D'ESCRIURE I FER CRÍTIQUES.......

Ara, de moment, estic receptiva. Així que em vingui la inspiració....

Potser canvio el disseny...

Potser canvio foto....

Potser canvio color...

Però el que no canvia és la forma d'escriure....

FINS ARA!!!!

Proposta lectora

Irina i Lawrence és una parella d'americans que viuen a Londres. Ella il·lustradora i ell un expert en relacions internacionals. Ramsey i Jude és un matrimoni britànic. Ell, jugador de snooker i ella editora.
Les dues parelles es troben cada any per celebrar l'aniversari del jugador, fins que un any Ramsey i Jude es divorcien. Arriba el dia de l'aniversari i Lawrence, que es troba a Sarajevo, li demana a la seva parella que sopi amb el seu amic per no deixar-lo sol el dia tan.."particular".
Irina, gens partidària d'aquest sopar que li canviarà la vida, accedeix finalment.

Quines coses passarien si durant el transcurs d'aquest sopar la realitat i la vida dels personatges es veiés modificada?

A l'estil de la pel·lícula: "Dos vidas en un instante", el llibre es submergeix en dos possibles realitats: què passaria si L'irina s'hagués mantingut fidel a la seva parella o si de la nit al dia tirés per la borda 9 anys de relació per un impuls.

Alguna vegada a la vostra vida us heu trobat formulant-vos la pregunta: .....i si....?

Me indignan algunas cosas

1- Que todos los catalanes paguemos los cartelitos (temporales) amarillos de la Ap7....Para que no se pierdan....eh? TODO RECTO SEÑORES!!!
Por cierto, no olvide taparse las piernas y brazos, así como cubrirse el pelo cuando visite "sus" países.

2- Que las señoras llamadas Michelle y casadas con un presidente dispongan a su antojo de la Península. Por supuesto, que no falten detalles...cerrar una playa para el bañito de la niña...acordonar mil calles para que puedan degustar helados provinciales.....

A veces, odio el funcionamiento del mundo.....

Ya puestos.... A que sería buena idea establecer tres zonas en cada playa?: nudista, infantil y zona SIN niños....

Ahí lo dejo

Lo barato sale caro...un relato a lo Marian Keyes

Ryanair. Vol d'anada i tornada: Girona-Lutton-Girona.

L'anada...passable. Tipus vagó indi de 3a.

La punyetera hostessa, (ai, tripulant de cavina(pffff) que NO CALLA!!!Que si dutty free, que si ryanlotto, que si ryanair-gifts...que si.....i jo, intentant dormir. Un punyetero anunci més....UN DE SOL!!! i l'hi estampo el micro a la boca.

Tornada:

Agafo el tren a King Cross per anar a l'aeroport. La xurri de l'estació em diu que a i 36 surt el tren. Són i 29. La molt capulla em diu: platform 2.quickly girl...Joder, m'estressa, començo a còrrer, veig el tren a l'andana i que faig? salto dins. Es tanquen les portes, miro al meu voltant amb expressió triomfal de: mireu que guai!Sóc guiri i sé anar pel món. Miro el rellotge: i 31. Altaveus: next train to lutton airport, platform 2. MERDAMERDAMERDAMERDA!!!!! Miro al meu voltant amb un somriure nerviós. A veure si algú em veu cara de bona nena i m'ajuda....excuse meee....this train goes to lutton airport?...Gentilessa anglesa: pujada d'hombros i: I don't know.....

I DON'T KNOW???Lerda asquerosa, estirada británica??? ves a barcelona, ves...que cuando te vea pedo por Plaza Cataluña vas a saber lo que es la trabanqueta made in catalonia.CAPULLA!

Ok. Anna. Relax. Respira i pensa.

-A la próxima parada, baixes, preguntes, i si has de donar la volta i tornar a començar, doncs ho fas.

-Però es que vaig justa de temps...

-Pots fer alguna cosa més? Doncs relativitza i busca solucions.

-Ok.

-Ok

.....5 minuts....10 minuts.......20 minuts...ai...aiIIII.....30 minuts....uf...ufff.....40 minuts.....ai que em poso a plorar...ai...ai....50 minuts i PARA!!!!!

Em tiro als braços del revisor i em diu: don't worry. Next train goes to Lutton Airport....

- ok...ok...

SURE?????!!!!!!!!!!!!!!!!!

- (mmmm....in english: mira chata....me entiendes?trabajo aquí, vivo aquí, me vas a decir tu si sure, sure?

Ok, again. Arribo a l'aeroport. Súperjusta de temps. Passo el control que sembla més el pas fronterís de Berlín que una altre cosa.Corro al WC que amb els nervis...ja no aguanto més. Sento pels altaveus: last call!!!!!! quin vol? EL MEU!!! Vaig a la porta 2. Arribo. Cara de gilipollas. Goes to 9. Corre per tot l'aeroport sentint la veu histérica d'alguna que... menys- mal- que- no- la-tinc- aprop!!! i em començo a asfixiar. Per un segon abandono la carrera, intento respirar, intento no plorar sabent que estic a punt de perdre el vol....però.....ARRIBO!!!!
Tothom arriba amb el fetge a la boca, cagant-se en tot...ens fan esperar 30' i ens diuen que per la vaga dels putos controladors aeris gavatxosdemerda, el meu vol no surt i el primer que tenen és el dilluns. DILLUNS!!!! I estem a dimecres!!!
I si vull tornar abans que mi posi fulles.
It's no my problem, It's no my problem....
Ara si...m'ho mereixo: snif...snif....buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Torna a londres. Sense ni un &, tots invertits en sales. El tiquet del bus (passo de tornar en tren) només es pot pagar en metàl·lic....Trobo un català....Fent solidaritat nacional em paga el bitllet..1.30h parlant amb ell...Al principi molt agraïda....mica en mica es va perfilant: resulta ser un yogui man, que vé de fer un curs d'acupuntura. Amb tota la family a Figueres. Les seves filles marxen l'endemà i ja no les podria veure: que em deixes el mòbil??? Es clar...que li havia de dir...no??' Ell parlant i parlant...i jo: JODER!JA PODRIES SER MÉS ESCUET???QUE PAGO JOOOOOOOOOOO...Me'l miro amb cara de: xato....què?...penja!
M'ofereix essència de romaní, que calma els nervis....no ...no... no cal....i ja ho tenim: el vaticà sentat al meu costat. NO-M'AGRADA-L'OLOR-D'ESGLÈSIA!!!Em mareja!!!!
Em diu que té una masia per fer turisme rural i em dóna el nom. Intento escriure'l al mb explicant-li que jo acabo d'arribar de colònies i que ens agradaria buscar un lloc per anar de colònies només els adults...
....Tú?- Mirant-me de dalt a baix i de baix a dalt- de colònies???
Ok... paso de guardar el contacte.
Arribo al centre. Treu pasta d'un caixer per pagar el cohetani. Bufetada de comissió. Ja no vé d'aquí. Obro la maleta per canviar-me les sabatetes per unes bambes mentre acabem de parlar... i la meva maleta explota en un festival de colors: groc dels mil tàmpax, verds de les compreses angleses i vermells dels salva slip. Flipant. Crec que encara es deu encomanar a buda preguntant-se del festival cromàtic.
(Explicació: se'm va adelantar 2 setmanes????????/Vaig haver d'atracar l'stand femení de Tesco????)
Torna a casa la meva cosina. 1 hora de metro.
La meva cosina en una festa infantil i sense bateria al mb.
Arribo a l'estació de Bounds green a les 10.30 de la nit, havent sortit a les 3 de casa seva. Em foto la patejada del segle amb la maleta de nit, amb els nervis que porto, plorant, sentint-me abandonada i sola i pensant que l'únic que em falta és que m'atraquin i em violin. Arribo i m'assento a les escales fins que arriba ella i apa, posa't a buscar vol.
Em gasto la pasta en un vol de tornada amb la swiss via Zurich de 6 hores. Pasta gansa. Quiere seguro? si!!!!si!!! tots!!!Vol amb companyia seriosa i aeroport de primera....

Amb la meva economia desestabilitazada per tot l'estiu i amb un futimé de sabates a la maleta, esgotada, vai a dormir.
Sant tornemi. Cap a Heathrow. Gent civilitzada, educada...moltes botiguetes...que guai els aeroports normals.....!!!M'embatumo de tots els productes de la Praire, em maquillo, em perfumo....respiro...
Embarco. Tot correcte. Perfumada i maquillada per gentilessa de heathrow, respiro ..Sóc la única friki catalana que des de Londres se'n va a Zurich. Tot ple d'homes de negocis, mirant-me: I aquesta????
1.30 després, el senyor pilot diu que ens enlairem i que per culpa la puta pluja de la puta illa britnica dels collons portem aquesta puta hora i mitja de retard. El meu puto vol, de Zurich sortia en 15 minuts. Us penseu que puc arribar en un cony de vol de 1.15h?
Tot el viatge, mig plorant...i la swiss: que si una xocolatina, que si el sopar, que si posen just for laughts per la tele....TOT TAAAANT IRREALLLL!!!!
Mentre anava pensant...quan arribi que faig??? foto el numeret de estoyhastalasnaricesquemetoquenlosquenosuena y mequierovolveracasa, cridant.....o plorant: necessito tornar a casa meva ...porto dos nits....buaaaaa...
Arribo a Zurich, m'adjunto a dos noies que també havien d'anar a Barcelona i que em solucionen tot el blablabla de parlar amb anglès: NO-PUC-MÉS!

Els de Swiss em planten un bitllet nou, un val per dormir al Hilton i un bono per sopar i un altre per esmorzar. El bus m'està esperant a la sortida de l'aeroport. Les english girls parlant a tantes revolucions per minuts que em dedico a somriure i assentir....
Arribo al Hilton. OHHH!! mala suerte. en un Inglés con acento Suizo...y con mi inglés a la catalonia...:

- el hotel está lleno y sólo tenemos habitaciones en la planta executive-

Perdonaporlapedazosuiteenelculodelmundo?????

- Ok, tiro la maleta sobre el llit, canalitzo la meva pena en el menjar rotllo bulímica (nunca se sabe que MÁS me puede pasar en el camino) Arriben les angleses. Em canvien de taula sense preguntar. Ens posem en una taula totes i jo que estic d'esforçar-me per parlar angles i dels anglesos en general, fins als nassos... I va i me preguntan:

- Qué es lo mejor para visitar en bcn. Ala, a pensar. sitios, paseos, plazas....

- No, no....sutton it's nice?

- Perdón?

- Sutton, Jamboree??? What else..??

Incultas de los cojones no se han leído nada y no saben donde coño van. No saben ni que parlem català....

Estic a punt d'enviar-les al poble espanyol. Però sóc bona persona......

M'en vai a numi i a les 5 i 15 ja estic a l'aeroport per passar tots els controls i posar-me davant la porta d'embarcament abans que arribi l'avió...mai se sap.....igual em prohibeixen volar per no haver comprat un maxi paquet de Toblerone.....
Subo al avión rezando un padre nuestro continuado, rollo hare cristna..El avión sale de suiza.....sigo rezando para que el avión no se caiga. Aterrizamos en barcelona- cierro los ojos y pienso: ja está, aquí es quando me la pego-

Aterriza.

Llego sana y salva. Con un mal tiempo (para qué, sol, no?),...beso el suelo barcelonés mejor que el papa.....

Por fin!!! QUE BIEN SE ESTÁ EN CASA, joder!

pd. ...i el meu cotxe a l'aeroport de Girona....

Cinema a la fresca

En el cas d’aquesta pel·lícula és compleix l’objectiu del cinema d’estiu: passar una estona refrigerada i entretinguda.

Com actor, Justin Bartha, li dona mil voltes a una Catherine Z-Jones totalment inexpressiva, que no transmet absolutament cap emoció i se la veu sobre actuada. No transmet emoció ni quan plora. Sembla que li piqui alguna cosa i no es pugui rascar.

La temàtica, un xic desgastada, de la dona feliçment casada que li canvia la vida quan descobreix la infidelitat del seu marit. Potser el punt fresc del film és la manera d’afrontar aquest divorci, de forma totalment alliberadora i motivant. El divorci en aquest cas és el motiu que impulsa a viure aquesta dona qui, com ella diu, s’havia cansat de portar la mateixa vida cada dia com si fos un hàmster que roda cada dia dins la seva gàbia. Troba pis a Manhattan, té mil cites diferents, se’n va de festa, troba feina d’alt nivell i el noi dels cafès li soluciona el problema dels fills fent-li de cangur. Intent de canviar els rols en una pel·lícula que tot i intentar caure en els prototips masclistes i feministes, hi cau de quatre potes???

El títol: “Mi segunda vez”. Deu ser que Hollywood s’ha pujat al carro de la vida moderna, ha deixat d’escriure contes de fades i ara impera la normalitat dels divorcis, fills mixtes de dos matrimonis anteriors, infidelitats i intent de trobar la felicitat a la segona. Com si fos tan fàcil. Per tant, continuen en la línea de contes de fades, això si, modernitzats.

Tan poc diu la pel·lícula que vaig tenir tot el temps del món per observar els detalls. Bravo per la direcció de vestuari. Diu molt més el guió de vestuari que la pròpia pel·lícula. Al principi ens trobem una protagonista que viu a les afores, dedicada totalment i únicament per a la família i la casa. El seu vestuari reflecteix la comoditat que ha d’imperar per portar els nens a l’escola però sense oblidar cuidar mínimament l’aspecte físic, ja que si el descuides un sol dia seria fàcil caure en la comoditat del xandall, esportives i cabell recollit. Per tant, l’uniforme de la protagonista és un cuidat conjunt de pitillos amb ballarines.

A la segona part trobem una dona totalment dedicada a la feina i com els cànons de NY dicten, sabates dalt nivell, vestits en comtes de pantalons, maquillatge curosament elaborat i melena particularment cuidada.

Finalment, la banda sonora....no la recordo. Per tant, o és escassa o no hi vaig trobar cap cançó que em despertés la curiositat.

Conclusió: buscar una alternativa a gastar-se 8 euros en una sessió de cinema d’estiu.

Shrek?

El final d'una etapa

Aquesta matinada s'ha acabat. Més que dubtes per resoldre, diríem que les històries s'han tancat...

Sentiments en general són els que han aflorat en aquests dos últims capítols...Potser per la falta de son, potser per la intensitat del moment.....he viscut el final d'una etapa. Una etapa que vaig començar fa molt de temps....I en aquestes 6 temporades quantes coses han passat!!!

Com la sèrie ens ensenya, tot el que comença un dia o altre està predestinat a tenir un final,... i les coses, finalment acaben trobant el seu desenllaç.

LOS PAJAROS....BY PIXAR

Boníssim....
.....i la reacció dels nens....Divertidíssima!

Curt