L'altre dia vaig preparar els meus alumnes per fer una sessió de càlcul mental. Pels no docents, problemes que has de resoldre amb el coco i sense fer servir les mans. Però alerta, estic a P3...i tal i com indica el curs...JA arribem al 3.
26 nens i nenes asseguts en silenci. (Sí, és possible). Llibreta de notes oberta per avaluar. Full del quinzet (llibreta de càlcul mental) preparat...
El nen en qüestió comença a fer les seves cares que indiquen un incipient estat de nerviosisme amb final de plorera.
Respiro molt a fons perquè és un nen que em va fer perdre la paciència el dia 15 de setembre. Amb el to més pacient i carinyós que trobo en el meu registre d'inici de perdre la paciència:
El nen qüestionat torna a fer cares que em provoca passar de la paciència al nerviosisme:
26 nens i nenes asseguts en silenci. (Sí, és possible). Llibreta de notes oberta per avaluar. Full del quinzet (llibreta de càlcul mental) preparat...
- A veure....mmmm...li toca al xx...Estàs preparat?
- Si
- Ok. Si tens un sugus i el teu pare et dóna un altre sugus, quants sugus tindràs?
- Si
- Ok. Si tens un sugus i el teu pare et dóna un altre sugus, quants sugus tindràs?
El nen en qüestió comença a fer les seves cares que indiquen un incipient estat de nerviosisme amb final de plorera.
Respiro molt a fons perquè és un nen que em va fer perdre la paciència el dia 15 de setembre. Amb el to més pacient i carinyós que trobo en el meu registre d'inici de perdre la paciència:
- Recorda, xx...no passa res. Si no ho saps, has de dir: Anna, no ho sé, i ho farem plegats, d'acord? Vinga, tornem-hi:
- Si tens UN sugus i el teu pare et dona UN altre sugus, quants sugus tindràààààss?
- Si tens UN sugus i el teu pare et dona UN altre sugus, quants sugus tindràààààss?
El nen qüestionat torna a fer cares que em provoca passar de la paciència al nerviosisme:
- EM VOLS CONTESTAR?????!!!!!!
Plorant:
- Es que el meu papa nomeés em deixa menjar un suguuuuussss....buaaaaa
CAL COMENTARI?
4 comentarios:
bonissim
Bravo!!! És espectacular!
Jo estic una mica en el mateix punt, com deies al penúltim post, escriuria més des de la pena que des de la il·lusió, i per a fer això... buf... les meves anècdotes de la feina no són tan bones, però.
fes-ho...escriu sobre el que et passa a classe...sempre ho he trobat molt divertit i interessant...
Genial, ja se sap que els nens, diuen el que pensen, no pensen el que diuen.
Salutacions.
Publicar un comentario