- 1. La pèrdua de temps.
Tot el que podries fer i no pots fer, ja que passar l'escombra és com fer una classe de Zummba.
- 2. L'activitat del carrer.
Qué fa tanta gent passejant un dia laborable a les 11 del matí? A qué es dediquen?
- 3. La porqueria que fan a la televisió.
Podrien tenir en comte que durant la setmana hi ha gent intel·ligent que veu la tv perquè està malalta? Podríen fer el canal Sick TV, amb repeticions de sèries, pelis, documentals de viatges....
- 4. Hi ha dona de fer feines a l'escala!!!
Primer penses que t'estan intentant obrir. Coi, quina mala sort! El dia que em quedo a casa i m'entren! Però no! Només aixequen l'alfombra per netejar i després la deixen caure de tal manera que sembla que es vagi a trencar la porta. Això si no te la trobes en plan barricada a l'hora de sortir...
Mira, sempre em sorprèn.
Per aquest motiu l'escala és sempre neta...es clar.
- 5. Anar a buscar la baixa al CAP.
Un cop has traspassat les portes és com endinsar-se en un altre món. Un món dominat per l'anarquia, els personatges rancis i la malaltia, que destila una flaira especial que fins i tot pots arribar a ensumar.
Senyors, senyores...dutxar-se no agreuja les malalties!
Un món on la gent respectuosa, pacient i educada sempre té les de perdre i on els espabilats i els jetes acaben guanyant la partida perquè es colen a tot arreu. Alerta l'important volum de gent nouvinguda, especialment d'amèrica llatina. Tenen una gran capacitat d'infiltrar-se en aquests llocs.
- 6. Comprar.
Per últim, aprofitar que surts al carrer per anar al mercat a comprar per dinar i trobar-te mitja barcelona dins.
Tothom es coneix.
Tothom es parla.
Tothom et mira com si fossis el típic cowboy de fora la ciutat que acaba d'entrar al bar (ja sabeu aquell de les portes que van i venen).
I a sobre tens la sensació que com no ets habitual te la "frotan": ja sigui al peix, a la fruita, a la carn o al pollastre.
(pels no entessos: pollastre i carn no es venen dins el mateix aparador)
Un dia en parlarem de l'aventura al mercat.
- 7. Anar d'incògnit.
Per què tens la sensació de ser un criminal fugit que surt a la llista dels més buscats, i vas pel carrer amb la por a sobre, corrents, i amb la sensació que algú t'està seguint?
- 8. Aprens coses noves.
Quan per fi arriba el torn al peix, començo a sentir xiulets. La urbana? Els mossos? Ha tocat un premi?....
El mercat es paralitza i una desfilada de nens i nenes de mig metre passejant amb una canya i una sardina.
8 comentarios:
desde luego no es sa, (i aixó si agreuja la malaltia) el pensar tant. t'has parat apensar que potser la gent no et mira perque siguis "nueva en la ciudad, nena" sino perque poses cara de malalta o de susto al veure tanta gent?? has demanat la baixa per angines o per visions persecutòries? de veritat no t'agrada estar a casa?? jo faria una de ganchillo...i mira que jo faig esforços per a guanyar-me una baixa potent (com anar amb mitjes pel carrer, sortir amb el cabell mullat, posar-me dabant quan algú tús...)amb tal de no anar a treballar...pero no hi ha manera.... malditas defensas....aix....
xurriii!!! aqui la assistenta number one! kasi em faig caceta et primer dia de feina...mirar agafar el telefon, pasar les trukades... molt be, si mai ho has fet COMO SE HACEEEEEEEE BUAAAAAAA momentos en los que te pondrias a llorar e ann... gracies a la porta que seguia girant i al bon humor dels segurates...no ha sido tan traumatico!" alee ya sabeu a venir al museu Barbier-muller!
divendres dinem juntes si vols que surto a les 12! muakss!!
ai nena amb lo be q s'esta a casa!!!dorms fins tard, vas amb xandall per casa la mar de comòde i mires la tele, q mes vols?
no hay como tener tiempo para hacer lo que mucha gente hace y no lo sabemos los que nos metemos en una oficina cuando aún es de noche y salimos de ella cuando ya se ha hecho de noche...(un pelín exagerada, pero casi...). Aprovecha estos días para recuperar las horas de sueño, para hacer comiditas...pero ojito con la sal...sigo compensando mis niveles de sodio en sangre...je je, pero estaba muy bueno...
Hola guapi, per fi tinc un segonet per entrar en aquesta cosa indiscreta.
Bueno pot ser jo ja soc una miqueta antiga per aquests menesters.
Ja estás millor??
MMSS
buaaaaa sense colonieesss buaaaaaaaaaaaaa.... mira el meu: www.flickr.com/vivrepouraconter
un ptunarrruuuu sisstaaaaa
per cert: mama si escrius aixi es veu d'una hora lluny que ets tu... per cert anna segons la mama t'ha escrit un disenyador mol cul( amb angles es diu aixi oi mona..) aix...
Encara no havia tingut temps per posar-me al dia del teu blog. Que ve que us ho passeu, he rigut molt sobretot amb el comentari de la Luzia i amb la teva germana i la teva mare.
Eulàlia la compi
Publicar un comentario